Testimoni de pedra

Un pont de pedra testimoni durant cinc segles de la vida d'una ciutat: la kasaba de Visegrad. Des de la seva kapija els seus habitants de generació en generació, han vist discorre les aigües del riu Drina a través dels seus onze arcs. Aquesta construcció de bellesa única, segons es deia en els vells temps, és el nus indispensable que uneix Bòsnia amb Sérbia.

Aquest pont va ser construït per ordre del gran visir Mehmed-paixà, el qual era d'un poble anomenat Sokolovic', situat darrera la muntanya que envolta el pont i la kasaba.

l'Imperi otomà, arrencava de les seves families nens cristians, sans, intel·ligents, de bona aparença entre deu i quinze anys, per ser circumcidats i islamitzats, perquè passessin la resta de la seva vida en els seus destacaments o en altres serveis més importants de l'Imperi. Un d'aquells nois va arribar a ser Mehmed-paixà, que va conduir la majoria de guerres i eixamplà les fronteres de l'Imperi otomà. Aquest home va haver d'oblidar tot el que deixà en el país d'on l'agafaren, però no va oblidar el pas del Drina a Visegrad i va ordenar la construcció del pont.

Fent un incís, voldria comentar que, en la nostra estada a Bulgària, Grècia i Turquia, terres de civilització bizantina,  havíem observat icones amb la imatge de Sant Jordi portant nens a la grupa del cavall, i ens van comentar que les llegendes li atribuïen la salvació de criatures en mans dels musulmans.

Doncs totes aquestes històries i d'altres en les explica Ivo Andric' en el llibre El Pont sobre el Drina.
Un seguit d'històries que tenen com a denominador comú el pont que veu passar la vida a través dels seus arcs. L'autor, escriptor iugoslau guardonat amb el Premi Nòbel de Literatura del 1961 ens vol donar a conèixer persones amb una varietat d'ètnies i religions, totes elles agitades per sentiments contradictoris que les fan moure en ambients que a través dels segles no han canviat gaire. Viuen plegats: cristians, ortodoxos, musulmans, i jueus, tot un símbol d'unió entre pobles. Aquest món descrit per Ivo Andric' resta encara un clam d'esperança.

La novel·la consta de 328 pàgines i està escrita en ordre cronològic del pas del temps. És important poder seguir els esdeveniments d'uns països sempre enfrontats per guerres i malentesos polítics i a més sota el jou de musulmans i cristians a través dels seus respectius Imperis. A vegades potser, el relat es fa una mica pesat degut a la prosa massa descriptiva i costumista del segle passat. Això no treu però, la descripció força interessant que fa dels comportaments humans i la convivència força tolerant de tres religions que es van trasformant segons els esdeveniments polítics.

Aquesta foto és extreta del blog d'un estudiant català anomenat AITOR en el seu pas per Visegrad

***