Sempre hi ha hagut dones que el seu avorriment les ha portat a ser malicioses i especialment conductores de la vida dels altres.
Aquest comportament ens el va voler presentar Henrik Ibsen a finals del segle XIX en la seva popular obra Hedda Gabler.
Falten pocs dies per finalitzar la representació que el Teatre Lliure de Gràcia ens ha versionat, dirigida per David Selvas i com interpret de la Hedda, Laia Marull, l'actriu que darrerament ha conquerit papers importants i premis en els nostres escenaris. Ahir vam assistir a l'escenificació d'aquesta Hedda Gabler adaptada als nostres dies. Personalment no en vaig sortir massa satisfeta, malgrat que la posada en escena, com ens té acostumats el Lliure, és francament original.
La versió que ha dut a terme Marc Rosich, actualment dramaturg de moda i ben considerat, ha volgut oferir-nos uns personatges més lliures i menys encotillats que l'obra original, segons ens diu ell mateix, però que sota el meu prisma, ens presenta una Hedda Gabler, eixelebrada, difícil de comprendre per l'espectador neòfit i personatge allunyat del que Ibsen ens va voler comunicar en el seu dia, amb una excés de sobre-actuació de la Laia Marull que encarna la protagonista.
En conjunt, l'obra versionada, la he trobat més aviat producte d'una societat mediterrània, rampelluda, i res a veure amb aquella societat nòrdica, controlada i amb sentiments tancats dins els personatges que s'arriben a autodestruir. Potser si que és el que Rosich ha volgut demostrar, que en totes les èpoques hi ha persones malsanes, però cada societat té la seva idiosincràsia i no sempre els resultats són satisfactoris per tots els espectadors que esperem veure Ibsen en estat pur i detractor de la seva societat.
 |
| Henrik Ibsen, retrat d'Edvard Munch |
Per acabar d'una manera més prosaica, després de la representació, no hi ha com un ressopó al bar del Lliure, amb una coca de recapte i una copa de vi, compartint espai amb els actors en relax esperant la segona sessió.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada