Feia temps que no utilitzava el meu petit IPOD Shuffle. No tinc costum d'anar pel món amb les orelles tapades, m'agrada tenir-les ben receptives així com també els ulls ben oberts. M'agrada anar en transport públic observant tot el que passa al meu voltant sense estar connectada. Quan em vull evadir ho faig en moments puntuals. He trobat aquests moments puntuals en les sessions de rehabilitació del meu braç. Vaig trobar el petit aparell abandonat amb la bateria descarregada, el vaig actualitzar amb cançons i cançonetes que ja tenia a l'Itunes de feia temps, però les tenia tant sentides que vaig optar per incloure la música d'Els Manel, aquest grup gracienc tant emblemàtic que fa temps s'emporta els aplaudiments dels joves que estan als voltants de la trentena.
Puc dir-vos que m'estan agradant força tant la música com les lletres, i els estic descobrint malgrat que amb una mica de retard. Les lletres són molt actuals i amb la gràcia d'una prosa intel·ligent i de qualitat.
Avui mateix, asseguda amb una bossa de glaç a la meva espatlla, feia temps perquè s'acabés una cançoneta que m'estava agradant força, i ha vingut la fisioterapeuta per preguntar-me si em faltava gaire per acabar, doncs nosaltres mateixes ens controlem el temps, ja que elles han d'anar d'una banda a l'altra donant suport a cadascún dels pacients, i potser veia que jo feia massa estona que m'hi entretenia.
Amb una noia jove que tenia al costat fent bellugar el genoll, hem parlat sobre la manera d'aprofitar el temps i ha sortit el tema de la música. Li he parlat d'Els Manel i no els coneixia, malgrat que ella també vivia a Gràcia i per edat podia ser sobradament una "fan". M'ha estranyat una mica, però comprenc que no tothom ha de tenir els mateixos interesos musicals. Li he comentat el meu recent descobriment del Grup, el qual després de gires pel país, havia fet un recital també al Palau de la Música i que a la resta d'Espanya tenia força adeptes musicals. Ella m'ha parlat d'una noia gironina que canta flamenc, etc. etc. i així hem compartit uns minuts.
En el meu retorn a casa he pensat amb la meva mare que deia que no li agradava parlar amb la gent de la seva edat, mai havia anat a llars per a gent gran, no s'hi trobava còmoda, doncs es trobava més a gust parlant amb els joves. Ara l'entenc, doncs a mi m'està passant una mica el mateix, parlar amb la gent jove m'anima i em sento més propera amb moltes coses, de les quals no puc parlar-ne amb la majoria de gent de la meva condició de jubilada. Seran els gens?
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada