 |
| Michel Hazanavicius |
Tenia ganes de veure-la. Se n'ha parlat molt positivament i crec que mereix aquests elogis.
The Artist és un film francès d'homenatge al cine mut i al declive d'aquells actors/estrelles que creien no perdre mai la fama i van trobar-se amb la desilusió dels seus seguidors quan les noves tecnologies els van permetre sentir les seves veus que havien estat suplides per l'esforç del llenguatge corporal i que amb els nous mitjans, alguns d'ells no van poder adaptar-se a la nova manera de fer cinema.
El Director i artífex de la pel·lícula, ens ha volgut mostrar l'ambient d'aquells anys entre bambolines d'uns canvis que van fer molt mal a aquells actors de finals de la dècada dels anys vint del segle passat, i que el cine sonor va donar pas a grans comèdies musicals força atractives, malgrat potser que el guions tinguéssin poca força, però que el públic s'entusiasmava amb les coreografies i es divertia en un periode entre guerres.
Filmada en blanc i negre, amb un vestuari i ambient acurats, i amb un bon repertori d'actors francesos imitant fil per randa a les grans estrelles mudes, i amb un guió que vol semblar un d'aquells guions que recordem de les pel·lícules de Fred Astaire i Ginger Rogers i els seus claqués, però per descomptat, amb més qualitat tant interpretativa com escènica, Michel Hazanavicius ha fet una bona feina que desitjariem tingués el seu guardó a la Gala dels Oscars. De moment però, cal destacar que el 2011, ja ha obtingut diversos premis i Globus d'Or.
Cal ressaltar una frase de l'actor en decadència, adreçant-se a la nova i jove "estrella":
"Has de tenir en compte que nosaltres us hem obert el camí"
Feia temps que no havia presenciat un final de projecció amb forts aplaudiments.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada