Un gat taronja

Intentar parlar de La gatera, és com intentar parlar d'una obra de Murakami, no és fàcil, sempre al llindar psicològic de la ficció i la realitat. Llibres escrits per sorprendre sempre al lector. La intensitat de l'argument és com una melodia In crescendo amb esclat final i turbulències. Una gran dosi poètica defineix personatges cabdals i singulars. Són 149 pàgines que ens expliquen el "renaixement" de la protagonista durant un any d'angoixes i diàleg personal, a la recerca de la connexió entre dos mons viscuts en primera persona. Una novel·la de gran qualitat narrativa i creativa.

L'autora Muriel Villanueva, és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura comparada, amb un curriculum força reeixit i farcit de Premis literaris. Actualment és Professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, i va guanyar amb aquest títol, el Premi Just M. Casero 2011 que atorga la Llibreria 22 de Girona, el propietari de la qual va desfer-se en elogis dient que era  "la millor novel·la que havia vist el jurat en els últims anys". Me la vaig comprar per Sant Jordi, després d'haver-ne llegit les exel·lències en blogs i publicacions digitals, i no m'ha decebut, tot el contrari, és una recomanació per tothom que es vulgui sotmetre a un repte literari, d'una narrativa que traspassa fronteres personals.

... L'Arnau amb jersei trobo que és una preciositat. Trobo que és un  home de tardor, i és igual que sigui hivern. Un home de fulles seques, de rierols, de salamandres, de roques amb molsa, i de desglaç. Possiblement sí, possiblement sigui també un home de primavera. No crec que li agradin el fred ni la calor. A mi la calor sí. Ell té una veu que si calgués descriure-la crearies quaranta o cinquanta sinestèsies i unes vint-i-cinc metàfores i no te'n sortiries...

***