dilluns, 23 de juliol del 2012

Fum i foc

Aquest matí m'he despertat amb olor de fum. Atès que acostumem a dormir amb la finestra oberta, he pensat per un moment que procedía d'un veí que a la casa del costat té al terrat un espai força gran (la casa és seva) en el qual tenia un hort i també mols dies feia carn a la brasa. Al recobrar la consciència del tot, he recordat que el pobre home fa mesos que va morir i per tant aquella flaire no podia venir del seu hort. Per un  moment també he pensat amb l'incendi de Portbou, ja que vaig anar-me a dormir amb una certa  intranquilitat i podía ser suggestió, però no, ni suggestió ni res, era el fum de l'incendi de l'Empordà que ens ha vingut a la ciutat, les càmeres de TV3 ens ho han confirmat i també la crida que feia Protecció Civil per mitjà dels meteoròlegs de que la gent no truqués més al 112.


Recordo que l'any 1982, ens va fer uns dies d'estiu de calor espectacular. Crec que varem arribar a la ciutat a més de 40 graus. Jo estava embarassada de la meva filla i em passava el dia a la dutxa. Va ser quan a Castelldefels i al Garraf es va declarar també un gran incendi, les cendres del qual també van arribar a la ciutat de Barcelona i ens va quedar el balcó ben brut i veiem les volves de cendra com si fossin flocs de neu.

Foto: Veïns de Castelldefels


He trobat a Internet una crònica de l'Associació de veïns de Castelledefels amb aquesta única fotografia i el comentari del qual comença així:

EL INCENDIO FORESTAL

El lunes, 5 de julio de 1982, Castelldefels sufrió las consecuencias de un gran incendio forestal que duró dos largos y angustiosos días. Los equipos de emergencia aconsejaron la evacuación de algunas de las viviendas de los  barrios limítrofes al Parque Natural del Garraf. Las cenizas del incendio llegaron a diversas poblaciones del Baix Llobregat, e incluso a la misma ciudad de Barcelona....

Aquest matí a la tertúlia de COMRadio, en Vicenç Sanchís ha dit una frase que m'ha agradat.


"Tenim boscos mediterranis, però les persones també sóm mediterrànies", referint-se a la manca d'escrúpols a l'hora de pensar en les conseqüències que un gest mal gestionat, podía representar, com la deixadesa de llançar objectes des dels cotxes o de com quedaven els carrers i places després de qualsevol esdeveniment.

A hores d'ara l'incendi de l'Empordà encara no està controlat. Tenim l'esperança que aviat s'aturi. El foc i l'aigua són dos elements que fan veritable por que quan es descontrolen a vegades sents molta impotència,  però crec que tenim la sort que en el nostre país hi ha gent prou experta i responsable a més de molts voluntaris que estant fent tot el possible per evitar caure en aquest desànim.

***

  

4 comentaris:

Josep M.Cortina ha dit...

Una bona crònica amb molt bona memòria. La frase d'en Sanchís molt trista però encertada alhora.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Se sabia que les condicions en què estan els boscos havien de portar problemes. Però desgràcies així sempre vénen de nou.
Ah, i tenir memòria sempre és una virtut.

Marta ha dit...

Doncs, si Josep M. tinc molta memòria, però crec que la teva dona també se'n deu recordar d'aquell estiu tant com jo. Va ser "especial".

Marta ha dit...

Xiruquero. Vaig pensar molt amb vosaltres i amb les teves fotografies amb arbres de color verd. Sortosament us vau escapar a temps per no veure tanta desgracia!