dimarts, 12 de febrer de 2013

Expressions nostrades

Fer la gara-gara. Aquesta expressió, actualment diria que està una mica en desús. A mi m'agrada, la trobo divertida. El diccionari ho defineix així:

[f Mot emprat en l'expressió fer la gara-gara loc verb Tractar de plaure, d'atreure's l'afecte, la benvolença, etc., d'algú amb afalacs, llagots, etc. No ho deia pas de cor, sinó només per fer-me la gara-gara].

Vaig recordar-la el dia que el ministre Sr. Luís de Guindos va visitar la nostra contrada per clausurar la XVII Trobada d'Economia de S'Agaró i va ser rebut per la ex-diputada del "23F", Sra. Anna Balletbó i l'ex-ministre Sr. Piqué. Em van sorprendre les mostres de exagerada benvinguda de la inefable ex-diputada envers a un senyor que no es distingueix precisament per la seva empatia. De lluny es veu que li feia la gara-gara,  degut al seu estatus dins la política. Sempre he tingut aversió a la gent que no fa les coses amb el cor, i no m'explico com no se n'adonen que se'ls veu massa el llautó (una altra expressió molt nostra):

[veure's el llautó (a algú o alguna cosa) fig Revelar-se allò que realment hi ha sota l'aparença enganyosa d'algú o d'alguna cosa].

M'agraden els mots que diferencien una llengua d'una altra i que s'utilitzen d'una manera especial per definir situacions determinades i concretes. Lamento que es vagin deixant d'utilitzar i més quan familiarment sempre les has sentides d'una forma natural.

Recordo un professor de català que vaig tenir, quan encara el català l'havíem d'aprendre en situacions anòmales, i en llocs semi-clandestins, que sempre ens deia, comparant el nostre idioma amb el castellà,  que intentéssim emprar les paraules que fóssin més diferents a la llengüa veïna, malgrat que les normes ens indiquéssin que es podien utilitzar de forma indistinta en l'un i en l'altre, així l'enriquiment és més valuós.

Són consells que m'agrada tenir en compte. Això fa que poguem anar mantenint una llengua ben viva i anar coneixent els sinònims que també corren el perill d'anar desapareixent.

***















4 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Si et dic que m'agrada aquesta entrada, no és per fer-te la gara-gara, que s'em veuria el llautó!

Marta ha dit...

Molt ingeniós Pere. Gràcies.

Maripepa ha dit...

El teu professor de català no va ser pas en Larreula?

Marta ha dit...

Maripepa, el professor del qual en parlo, és de quan jo tenia uns 20 anys i donava classes a l'Orfeo Gracienc. Es deia Alberich. (ha plogut molt des de llavors) Mai més n'he sabut d'ell.