diumenge, 31 de març de 2013

Diumenge de Pasqua de Resurrecció

Giotto 1266-1337
Els artistes pintors ens han deixat durant segles, imatges de la Resurrecció de Crist d'acord amb la inspiració que els hi han aportat els textos bíblics. Aquest llegat de la nostra cultura judeocristiana, el trobem actualment exhibit en tots el museus del nostre Planeta, per tots aquells artistes que van plasmar una imatgeria que ha anat seguint la evolució de la història.

Llegeixo al Diari Punt Avui digital, que s'ha elaborat a Catalunya un estudi en el que diu que el nostre país és una de les societats europees on creix més la laïcitat. La davallada podria fer que el catolicisme deixés de ser majoritari a Catalunya quan les generacions batejades per inèrcia acabin sent minoria, en favor dels seus fills, ja la majoria oficialment laics.

Això és preocupant també a nivell cultural, atès que els nostres joves universitaris veiem com ignoren moltes vegades la iconografia bíblica, tant important en la nostra imatgeria popular i també tot el que representa, teològicament parlant, en tots els esdeveniments de la nostra vida.

He extret uns paràgrafs d'un interessant article del teòleg Leonard Boff, que ens diu d'una manera molt entenedora el següent:

La festa de la Pasqua és la festa central de jueus i cristians. Pels jueus la figura de referència és Moises, l'alliberador que va conduir el seu poble a la llibertat pel pas del Mar Roig i el va fer poble de Déu. Pels cristians la Pasqua és també pas. Te la figura central a Jesús de Nazareth. Celebra el pas de la mort a la vida, de la seva passió a la resurrecció, d'aquest món cansat al món nou de Déu.

Si ens fixem bé, tota la vida humana té una estructura pasqual. Tota ella està feta de crisis que signifiquen passos i processos d'atribulaments i maduresa. Prenent com a referènca el temps, es verifica el pas de la infància a la joventut, de la joventut a l'edat adulta i de l'edat adulta a la vellesa, i de la vellesa a la mort, i de la mort a la resurrecció al regne de la Trinitat, segons la creència dels cristians.

Potser aquesta és la gran contribució que la Pasqua judeocristiana ofereix als qui s'entristeixen i s'interroguen sobre el sentit de la vida i de la història. L'esclavitud no té la darrerra paraula, sino l'alliberament. No és la mort qui poseeix el sentit de les coses, sino la vida i la resurrecció. Així la història estarà sempre oberta. Amb raó ens deia Dom. Pere Casaldàliga, després de la síntesi de la Pasqua de Crist no podem viure tristos. La veritable alternativa és la vida i la resurrecció.

Icona russa ortodoxa

Crec que aquest és un pensament teològic força reexit d'un dels teòlegs de més prestigi dels nostres dies. Si els nostres joves tinguéssin l'oportunitat de poder reflexionar més sobre l'espiritualitat humana d'aquesta manera, potser creixeria l'interès pels ensenyaments cristians els quals els veurien amb una altra dimensió.

QUE VISQUEM UNA JOIOSA PASQUA !!


***

1 comentari:

Maripepa ha dit...

Leonard Boff sempre és bo de llegir i rellegir. I Pere Casaldàliga també! Bona Pasqua!