dilluns, 6 de maig del 2013

Objectiu: Eliminar la llengua

Amb aquest títol obre la portada Presència, el suplement del Punt/Avui d'ahir.

Tot just arribats d'uns dies d'esplai a la Costa Blanca, a gairebé 500 kilòmetres de Barcelona, i havent comprovat la salut del valencià, la qual cosa  m'ha sorprès agradablement, llegeixo aquest reportatge signat per Tere Rodríguez de València que m'ha fet agafar esgarrifances una vegada més.

Aquest setge a l'idioma català que fa anys i panys que dura, no l'he acabat d'entendre mai. Com es pot menysprear una llengua parlada des de fa més de 1000 anys i que és un patrimoni cultural que té una part important d'un Estat nomenat España? Perquè unes idees de la FAES que no són precisament democràtiques, es volen posar en pràctica al País Valencià i a les Illes? Potser ja m'he contestat jo mateixa les preguntes, UNES IDEES NO PRECISAMENT DEMOCRÀTIQUES.

La llàstima és que els governs que han sortit de les urnes, en aquestes diguem-ne autonomies espanyoles, amb els seus peculiars Presidents al capdavant, amb les seves lleis volen deixar fora de combat la immersió que tants bons resultats està donant, i siguin veritables botxins d'aquest patrimoni que la resistència social defensa al carrer amb mobilitzacions de forma unitària.

Aquests darrers dies, he parlat amb alacantins de parla valenciana. He tingut ocasió d'intercanviar opinions i puc assegurar que hem estat tractats amb força amabilitat. La meva por al rebuig català ha estat desestimada. Havia tingut alguns desenganys a Castelló fa anys, i per això la meva prevenció a parlar català em feia dirigir-me d'entrada en castellà, però com he dit, tots els fantasmes es van esvair al comprovar que podiem connectar afablement comunicant-nos a la perfecció i accedir a les variants que els catalans hem deixat d'emprar, la qual cosa és un enriquiment linguïstic de gran magnitud.

He tornat amb la il·lusió de que algun dia la resistència s'acabarà i ens deixaran tranquils d'una vegada i les lluites donaran el seu fruit. Una quimera que tenim tots els que parlem una llengua milenaria.



***

2 comentaris:

Maripepa ha dit...

No és tan fàcil, Marta. La majoria de gent del País Valencià no vol pertanyer als Paísos Catalans, volen ser comunitat valenciana, diferenciada la llengua entre català i valencià. No entenen que tant català és el que es parla a València, com a les Illes, com a Barcelona, com al Pallars... No volen la unitat de país i llengua.
A mi m'agrada parlar del Regne de València però si volen que els diguem Comunitat valenciana ho faré. Però de llengua només n'hi ha una amb totes les variants que vulguis; i Països Catalans per a mi són tots els que parlem la mateixa llengua...

Marta ha dit...

Maripepa el tema de la llengua és un tema polític. No m'atreveixo a parlar de "majories" perquè no ho sé, tens raó en que tots sóm Països Catalans. Sobre el tema de Comunitat valenciana també és politic. El partit que sempre ha estat al poder, ha fet molta feina bruta lingüísticament parlant, també s'ha n'aprofitat força econòmicament i espero que algun dia els valencians s'ha n'adonin i no els continuïn votant! Ja sé que són ingènua però tinc esperances!