El crit del cucut per Sant Joan

No cal esmentar el que significa la festa de Sant Joan en els països mediterranis. La nit més curta de l'any dóna lloc a moltes supersticions, ritus, bruixes, foc i tota mena de commemoracions ancestrals. Les dites i rondalles al voltant de la festa, són part també de la nostra cultura popular. El solstici d'estiu marca el temps de deixar-nos anar, planificar-nos els dies que vindran i embolcallar-nos amb aquest esclat de colors.

Ja ho he esmentat altres vegades que tinc un llibre-fascimil que és el Diari d'Edith Holden (1906), la naturalista que va deixar en aquest exemplar uns dibuixos de força bellesa, combinats amb apunts al diari del pas del temps, d'una descripció poètica que alegra els sentits. Amb el títol de "La Joia de viure la Natura", ens fa notar els canvis estacionals amb la seva prosa que ara diríem ecològica. M'agrada anar-lo rellegint i veure que també en els països anglo-saxons tenen les seves rondalles i supersticions que configuren també la seva cultura que evidentment es va transmetent a través de generacions.


En la pàgina que parla del mes de juny, l'Edith ens explica la festa de Sant Joan, i ens diu això:

El cucut comença a canviar el cant. Un  xic més endavant sonarà com "cu-cucú", en comptes de "cu-cu". Al sud d'Anglaterra existeix una vella superstició sobre el crit del cucut: si en sentir-lo arrenques a córrer i vas comptant els crits de l'ocell fins arribar a un lloc on ja no els escoltes, vol dir que afegiràs a la teva vida, tants anys com vegades hauràs sentit el cucut. Això és, si més no, allò que les velles expliquen a Devonshire. 

Hi ha una colla de petits versos sobre aquest ocell.

"A l'abril el cucut canta a la posta
al maig ho fa durant la jornada
al juny canvia la tonada
al juliol pren el vol
a l'agost de marxar li dol"

i un altre:

"El cucut és un ocell ferm
que xiula en plena volada
i quan  repeteix cu-cu
esdevé més blau el cel."

BONA REVETLLA

***