dissabte, 11 de gener del 2014

Neuroètica

Caïm assassina Abel (Anònim, segle XV)
Hem començat l'any amb víctimes innocents del comportament humà. Una dona de vuitanta anys que vivia sola molt a prop de casa en una caseta baixa, en un carrer concorregut i al costat d'una escola, ha estat trobada lligada i morta per violència gratuïta. Sembla que aquestes persones d'edat avançada, en ciutats i pobles, són objectius fàcils pels agressors. Dos homes al barri de Ribera de Barcelona han estat agredits aleatoriament i pressumptament per un jove de vint anys. Ja no comento la violència de gènere que es va esdevenint massa sovint.

M'entristeixen i em repugnen aquests fets. El debat sobre neuroètica fa temps que s'esdevé però els experts no hi troben les causes. Quí és responsable d'aquestes actituds humanes, i què és el que predisposa aquestes conductes? No dubto que hi hagin avenços per corregir aquests comportaments, però la societat empeny en trobar-hi solucions. Aquests debats han de seguir mentre hi hagin víctimes de botxins incontrolats.

Joshua W. Buckholtz: "La maldat té causes genètiques i epidemiològiques, però encara desconeixem com aquesta bioquímica es transforma en comportament antisocial”



***

3 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Des de la meva ignorància em sorprèn, com diu la cita que esmentes, que la maldat pugui tenir causes genètiques: si fos així, per les lleis de Mendel de la transmissió, seria fins a cert punt predictible quina descendència seria, inevitablement, delinqüent.
Oi?

Marta ha dit...

Xiruquero, jo tampoc hi entenc, només sé que s'han fet debats internacionals entre experts sobre l'actuació del cervell per veure com poden afectar en les conductes humanes. Ara bé, segons diuen, del cervell es coneix una mínima part, i les emocions poden tenir molt a veure amb les nostres actituds, i aquestes són moltes vegades hereditàries. De totes maneres personalment crec que l'entorn social i familiar, també hi té molt a veure.

Anònim ha dit...


Crec que a tot arreu (escola, casa, carrer,...) hem deixat massa de banda l'educació emocional. Pot ser la clau de tant desori.
Una abraçada
M. Carme Crespi