Ja sé que la Diada de Sant Jordi, és tot allò que a alguns no agrada, que si mediàtics, que si llibreters, que si massa roses, que si massa gent, que ara no és com abans, però, quin abans? Tots tenim els nostres records d'abans, quan teniem uns quants anys menys, com els tindran d'aquí uns anys els joves d'ara, i sempre els "abans" seran millors que els "avui". Que voleu que us digui, a mi encara em fa peça la Diada de Sant Jordi. Això de veure tants llibres al carrer un cop l'any fa goig. Malgrat que els que anem sovint comprant llibres i aconseguim els nostres petits descomptes, sembla que deixar passar un Sant Jordi amb les mans buides de literatura, és com l'univers sense estrelles.
Els rituals ens els fem nosaltres i per mí el dia de Sant Jordi, és el dia d'anar a esmorzar al carrer, fora de casa, si pot ser també dinar-hi. És un dia feiner mig festiu en el qual la vida al carrer es fa notar. Avui la passejada l'hem fet pel barri, sense empentes i gaudint d'un sol esplèndid amb el qual el Sant ens ha obsequiat. Un Sant europeu i emblemàtic, icona de molts països, que està cavalcant des de l'edat mitjana. Com no li hem de retre homenatge?
Les il·lusions les anem mantenint, i seria lamentable que es perdessin, són aquests petits plaers que ens anem construint, i que malgrat tots els malgrats, hem de procurar conservar.
QUE TINGUEU UNA BONA DIADA
***
3 comentaris:
Està bé Sant Jordi, si t'agrada doncs passeges i compres llibres i roses, i si no t'agrada, doncs no ho fas. Has vist quina festivitat més tolerant? :P
Pons007, saps que et respondria l'inefable Sherlock Holmes si fóssis el Dr. Watson, "elemental estimat Watson". Quina festivitat no és tolerant? Gràcies pel comentari.
Ahir vaig tenir una breu sortida pels carrers de Lleida, curulls de persones i "paradetes" de tots tipus, des de llibreters fins a grups polítics, associacions vàries... ambient festiu i alegre, inclús un concert de cant coral a la plaça Sant Joan. Abans?: doncs abans érem més joves simplement.
Publica un comentari a l'entrada