Dia si, dia també, ens comenten que no es veu clar que els camions d'ajuda humanitaria a la frontera ruso-ucraïnesa, siguin totalment per això: ajuda humanitària, ja que no es deixen revisar per les institucions neutrals. La desconfiança cap a la Federació Rusa, per part d'occident, és total. La política de despatxos no es posa d'acord. Si un President és murri, l'altre ho és més. L'aferrament a les cadires és fort, i sempre és el més débil qui en surt perjudicat, el poble. Les trinxeres ja estan obsoletes, i una vegada més torna a ser la població civil quí pateix les consequències d'unes guerres que indiscriminadament porten a la misèria i destrucció. Les vides humanes no importen, els cavalls de Troia tornen a actuar segle rera segle.
Palestins i israelians no poden conviure. Un altre cavall de Troia en aquest cas són els escuts humans dins els edificis ocupats per les guerrilles palestines enviant coets a l'estat veí, el qual es defensa amb maquinaria molt més sofisticada. Altra vegada el més dèbil en surt perjudicat amb milers de morts en pocs dies de guerra oberta.
L'any vinent farà cent anys de la tragèdia del trasantlàntic Lusitània que feia la ruta Estats Units-Gran Bretanya. Un vaixell preparat per fer grans travessies amb tota mena de luxes i comoditats. A la gran guerra els alemanys van empendre fortes ofensives submarines contra els aliats, i el torpede que va fer l'enfonsament del vaixell just arribant a les costes britàniques, va ser precisament un submarí alemany que va alegar el transport d'armes a les bodegues. Encara ara no s'han posat d'acord amb aquestes manifestacions, el cas és que van morir més d'un miler de persones innocents també.
Amb tot, em pregunto, si algún dia s'acabaran les hostilitats de la humanitat. Sóc extremadament pessimista en aquest afer. Van passant els segles i no sembla que millorem.
***
3 comentaris:
Vulguis que no, abans del segle XIX les guerres eren "millors" la població civil no es veia directament afectada com passa actualment. Quedant en una hora, en un lloc, en un prat i es mataven tranquil·lament, això si que es civilització!
Enveja sana en veure que tens temps de pensar i escriure aquests comentaris buscant-hi la semblança en altres èpoques i /o llegendes llunyanes!
Com a mínim tinc temps de llegir-ho, ja que no de pensar-ho i escriure-ho. Quan comencin els col·legis...
Les guerres són sempre un desastre i una injustícia. El que no s'entén és que en ple segle XXI continuem igual de bàrbars, o pitjors, que en l'antiguitat.
Pons 007 i Maripepa. Crec que el ser humà és ambiciós i malauradament li agrada el poder. És un debat de difícil solució, malgrat els esforços aparents que es fan per arribar a acords polítics.
Publica un comentari a l'entrada