Què dirien les sufragistes?

Hi han tantes decisions polítiques aquestes darreres setmanes, que t'agafen ganes d'entrar en debat cada dia. Entenc als columnistes de premsa que no tinguin prou temps per opinar sobre els esdeveniments que ens van omplint diariament de neguit i d'il·lusió a la vegada. Encetar un procés polític, és apassionant i també ple d'incerteses, però el món no hauria avançat si els seus habitants no s'haguessin bellugat dins de cada època. La Història la fem cada dia i hem de pensar amb les generacions que ens van succeint.

Per això mateix, l'evolució femenina sempre ha estat problemàtica. Passar de l'escombra a ocupar càrrecs polítics ha costat Déu i ajut. Ara bé, jo diria que encara hi trobem moltes mancances ja que ocupar un càrrec de vice-Presidenta de Govern, és un orgull quan el teu Cap et delega durant uns dies per manar, fer, desfer i organitzar discursos als incondicionals per rebre ovacions i afalacs.

Però, sempre hi ha un "però". Torna el teu Cap i content i satisfet de la teva tasca, et delega un afer important: Fer bugada, planxar i acondicionar el símbol característic del teu país, (vegeu)  doncs sembla que la dona que en tenia cura no era del tot eficient per fer-ho.

El Cap de família per demostrar el seu valer, i el seu talent d'home ocupat, ordena que l'emblema onegi a tots els edificis oficials i superi les dimensions dels possibles signes adjacents.

Dues dones amb carreres universitaries, amb titulacions de Masters i Post Graduat, tenen el privilegi de tornar a dedicar-se a les feines de mestresses de casa, rentar, planxar, i tenir cura de que els balcons estiguin endreçats i polits.

Què dirien les sufragistes si aixequessin el cap?

Ai las!

***