El fet és que després de tants problemes a la nostra ciutat sobre els horaris comercials del passat desembre, i també el debat entre l'Ajuntament i botiguers, sobre les rebaixes/promocions que entren en el joc de terra de ningú, degut a la impugnació de la Llei del Parlament de Catalunya sobre els horaris comercials per part del Govern estatal, i malgrat que la majoria ha triat respectar les lleis catalanes, penso que la decisió del comerciant del rètol, ha estat de no fer cas a ningú i anar al seu aire.
Els establiments regentats per personal paquistaní que tots en tenim a prop, aquests romanen oberts els dies festius i també fins ben entrada la matinada, fent torns entre amics i familiars, acollint-se a ves a saber a quines normatives de metres quadrats dels locals. Ara que la globalització ens obliga a respectar maneres de viure diferent, no sé si les lleis són gaire efectives. Aquesta gent ho tenen ben clar. Cop de telèfon i ja està! No ho creieu?
***
5 comentaris:
M. Carme Crespi
Molt intel.ligents els del retol. No hi ha problema sense solució. Només cal fer anar l'enginy. Petons
Marta Esmailji
Molt interesant!
Petons,
Els comentaris publicats per l'autora, és que han estat rebuts per e-mail. Todoreh
El febrer del 2009 vam ser a Córdoba i allà ens va sobtar i fer riure el rètol d'una botiga. Deia:
Abro cuando llego,
Cierro cuando me voy,
Si vienen y no estoy,
Es que no hemos coincidido.
Emilio
Maripepa, aquest també és molt bo!
Publica un comentari a l'entrada