Museu de les Cultures del Món

Teníem els nostres dubtes però al final ens vam decidir. Anar a un museu a Barcelona en dissabte a la tarda no ho teníem clar. Sempre procurem trobar un forat entre setmana per visitar-los, atès que val més deixar els festius pels que no poden fer-ho els dies laborables, però l'anada al Museu de les Cultures del Món, encara no havíem trobat el moment. Fins i tot teniem un plan B, en cas de trobar-hi cues.

Les  nostres sospites van ser totalment errònies. Mentre que les cues es formàven a l'entrada del Picasso, el nou Museu era com un oasi en ple barri de Ribera, la qual cosa ens va sorprendre. Va ser inaugurat a principis d'any, aprofitant moltes de les col·leccions sense ubicar que hi havien al Museu etnològic a la muntanya de Monjuïc.

Vaig quedar gratament sorpresa, de l'espai assolit dins dels dos palaus medievals, Palau Nadal i Marquès de Llió. Els sostres impacablement reconstruïts i fent-hi esment dins les sales, perquè el visitant aixequés la vista i s'adonés de les obres d'art que hi havien també damunt el seu cap, ja que embadalits amb les vitrines de les peces etnològiques exposades, es podria córrer el perill de que aquelles bigues passessin desapercebudes.

Volta catalana

No tenim res a envejar als museus d'aquesta categoria que hem estat visitant també a les ciutats de la nostra mediterrània. En el nostre pas per l'illa de Creta, varem tenir ocasió com sempre es fa, de concórrer als Museus arqueòlogics de les ciutats, on també actualment, tots aquests llocs en tenen bona cura d'aquestes obres d'art. Ho varem comentar amb un altre company de viatge, que actualment els Museus són dignes de visitar per la seva qualitat didàctica i ben organitzada, i han quedat enrera aquelles acumulacions de pedres que s'exposaven, sense ordre ni concert.

En el cas que ens ocupa dels nostres Palaus del carrer de Montcada habilitats per aquesta finalitat, podem visitar a la vegada aquests Palaus del nobles catalans que van dels segles XIII al XVIII, a més de l'art de les cultures de tot el món. Aixó si, en dues hores o tres no n'hi ha prou, en el nostre cas haurem de tornar-hi una segona vegada. Hi han peces molt interessants.

***