dissabte, 25 d’abril de 2015

Yin i Yang de Sant Jordi

Han passat ja dos dies de Sant Jordi. S'han fet ja valoracions de tota mena. Estic contenta que la Montserrat Úbeda va tenir l'empenta de reobrir la Llibreria ONA ara fa any i mig al bell mig de Gràcia al carrer Gran. Cinc minuts de casa i ja hi sóc. És una llibreria de referència i ha quedat petita per la gent que el dia de Sant Jordi s'hi va atansar. L'espai és reduït però acollidor.

Fa uns mesos que va començar a fer presentacions de llibres i hem tingut la sort d'anar coneixent de ben a prop, escriptors i poetes que ens han fet recordar l'època de punt de trobada de la Gran Via, on hi fèiem cap quan volíem trobar les nostres referències culturals.

Igual com l'any passat, enguany ja no ens va venir de gust de recórrer els carrers tradicionals del centre de la ciutat, que no pots apropar-t'hi per les riuades de gent vingudes d'arreu, criatures d'escoles en fila agafades a un cordill i grups de turistes de totes condicions.

Però a la ciutat encara es poden trobar petits oasis de tranquilitat de paradetes de llibres. La gent dels barris surt al carrer oferint també llibres i roses a dojo sense cues ni empentes. Es pot descobrir algún raconet nou per gaudir d'un dia primaveral gairebé estiuenc, a pocs metres de casa. Enguany també hem pogut redescobrir la remodelació d'un tram del Passeig de Sant Joan que va del monument de Mossen Cinto a la Plaça Tetuan. Les voreres amples amb espais ajardinats, donaven joc a Grups d'animació per a nens i nenes que sortien de les escoles i aprofitaven la tarda per invadir els espais de lleure. També les paradetes de llibres i roses ocupaven el seu troç.

Ja sé que em repeteixo amb el meu positivisme any rera any, respecte a la finalitat d'aquest dia i per això no puc entrar en valoracions negatives. Evidentment que no obvio que la Festa ha anat esdevenint diferent a mesura que Barcelona s'ha convertit en ciutat d'interès turístic i comercial. Això no treu que cadascú visqui la Festa com li plaguin els seus sentiments. La gent surt al carrer, els escriptors surten al carrer, els lectors surten al carrer, es compren roses, es compren llibres, els que siguin, mediàtics o no i el sectors en surten reforçats que és un punt a valorar d'un país dedicat a comerciar i que necessitem que se'ns conegui també pels nostres esdeveniments culturals que sabem exportar amb denominació d'origen. No hem de ser diferents a altres estats si algun dia aconseguim tenir el nostre propi. Ens donem a conèixer de moltes maneres, una d'elles és també aquesta inquietud botiguera que sempre ens acompanya.




***

1 comentari:

Emilylee Emilylee ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.