dimarts, 28 d’abril de 2015

Lluny de l'horitzó perfumat

Una altra novel·la d'intercanvis culturals escrita l'any 2004. Segons ens diu en la introducció el seu autor Salah Jamal, que tot el que explica va passar realment, a ell o als dels seu voltant, per tant és un llibre en bona part biogràfic, malgrat que això no vol dir necessàriament que sigui autobiogràfic. Alguns personatges tenen nom i cognom, però el que de debò importa és el que tots plegats van viure durant els anys en que van estar junts.

Arran de l'ocupació israeliana a Palestina, el beduí Mohammed Pirjawi Unnab Jaliledin Osrama Lumary, va arribar a Barcelona. Eren els anys setantes del segle vint, i la història que ens explica la novel·la, segueix les seves passes en una Barcelona on encara els "grisos" perseguien a estudiants i als joves que es manifestaven pels carrers.

Va ser el setè fill dels catorze que va tenir el seu pare d'una mateixa dona, però era l'esperança familiar per aconseguir fer-se amb una carrera universitaria per la qual cosa i per circumstàncies especials, va anar a raure a la capital de Catalunya.

Comença la història familiar amb la vida a les khaimas i els costums beduins. La seva familia era afortunada perquè tenia tot el que podien desitjar per viure. Això va permetre que el pare es pogués fer càrrec d'enviar un fill a estudiar a l'estranger.

Per evitar el problema del llarg nom, és ingeniós que quan s'inscriu adopta les primeres lletres dels cognoms, amb un resultat catalanitzat de Mohammed Pujol. Haig de remarcar especialment quan Mohammed explica que va al registre civil a sol·licitar el canvi de nom just amb la democràcia estrenada. La reacció del funcionari de torn darrera la finestreta, és d'antologia: ... Jorge en Jordi; Maria de las Nieves en Neus, amén, pero este coño de nombre convertir-lo en Pujol.. Ni hablar! Lo que me faltaba: catalanizar a los moros!  

(Faig un incís, fent èmfasi en aquesta frase, i fent paral·lelisme amb el que diu el govern de l'Estat espanyol justament en aquests moments, sobre la Fundació Nous catalans) 

Penso que és una novel·la amb força sentit del humor, escrita amb ironies i caire desacomplexat, reflectint l'ambient universitari dels joves de l'època de l'inici de la democràcia. Ens posa de manifest els intercanvis de tot tipus tant gastronòmics com culturals, amb moments tendres i a la vegada sensuals. Amb misteris que dónen especial dimensió a la nova vida que el beduí procedent del desert troba tant lluny de la seva terra. Una narració per endur-se com acompanyant de viatge, com vaig fer jo, per escurçar les llargues esperes en aeroports, que tot sigui dit, cada vegada són més feixugues.

*** 

2 comentaris:

Emilylee Emilylee ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Emilylee Emilylee ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.