Motxilla de records del mes de Juny, amb triplets inclosos

Les coincidències que esdevenen a la vida de cadascun, són d'obligat record quan els anys es van succeint. Pel que fa al meu cas, és quan enceto el mes de juny. La primera quinzena em remet als aniversaris de la gent que han ocupat i ocupen espais de la meva vida, tots coincidents en aquestes dates.

A l'escola erem tres noies molt amigues que formavem un trio ben avingut. La més jove era jo que feia els anys nou mesos més tard. Les altres dues eren nascudes el 2 i el 3 de juny i les bromes de qui era més gran era de comentari obligat cada any. Per desgràcia, amb la que vam tenir una amistad més profunda i amb la que vam compartir casament i fills, va morir jove amb només quaranta anys. Amb l'altra que compartíem el nom de pila ja no ens vam veure mai més. L'escola que varem haver de deixar amb només 14 anys, per entrar al món del treball, encara perdura en la meva ment com un oasi de coneixement i diversió.

Pel que fa a la darrera feina, amb la qual vaig arribar a la jubilació, també erem tres les ben avingudes i que vam col·laborar juntes molts anys. En aquest cas jo era la més gran amb pocs mesos de diferència amb la que em seguia. Les dues companyes eren nascudes el 6 i el 10 de juny. Van ser uns anys amb problemàtiques personals molt fortes, que ajuden a consolidar amistad en moments puntuals, i que t'ajuden a definir-te també com a persona. La relació a distancia es va mantenint encara.

En relació a la família, també ocupen un lloc de privilegi, una neboda política i el seu fill. Nascuts el 4 i el 13 de juny respectivament. Són joves i encara tenen els dies i les hores complicades per veure'ns sovint, malgrat això, sempre que es presenta l'ocasió ens relacionem per compartir berenars i festes familiars per esdeveniments diversos.

El sarró de la memòria surt a la llum en determinades dates. El mes de juny m'aporta records passats que no són precisament nostàlgics, són producte del bagatge personal que duem al damunt i que ens ha ajudat a créixer individualment i crec que són un producte pròpi que no es pot traspassar i que el portem sempre amb nosaltres. M'agrada anar recordant moments viscuts malgrat que no tornaria enrera. La motxilla d'aquells moments són la nostra història i la podem obrir i tancar quan ens convingui. El present és aquí i l'hem anat construint entre tots amb aportacions de noves amistats, noves tecnologies, idees diferents amb nous descobriments personals de maneres de fer compartint noves experiències.

Justament ahir, i també coincidint amb el mes de juny, el Barça va aconseguir el segon triplet de la Història del Futbol. Un important esdeveniment per tots els que tenim aquest Club com un referent futbolístic i nostrat. Recordo encara les fotos en blanc i negre del capità Joan Segarra alçant copes entre els anys 1951 i 1963, i els gols de Kubala, quan totes les fèmines escolars teniem la col·lecció de retalls de les gestes d'aquell mític jugador.

Avui he obert la motxilla per ser el mes de Juny i remenant el seu interior, he trobat totes aquestes coses. La deixarem en repòs una temporada més, esperant més triplets en la nostra història.

***