Comptant amb la companyia d'arqueòlegs del Museu d'Arqueologia de Catalunya varem fer una visita guiada a l'Abric Romaní, a la població de Capellades-Anoia, un dels quals, deixeble del catedràtic Eduard Carbonell, ens va guiar substituint a l'il·lustre personatge, que per problemes d'agenda no varem poder comptar amb la seva anunciada presència i que per cert, el substitut no ens va decebre en absolut, ans al contrari, les seves explicacions trepitjant el jaciment damunt les excavacions, van ser d'una digna eficàcia.
El jaciment va ser descobert l'any 1909 per un industrial paperer capelladí, Amador Romaní amb el suport de la direcció científica de l'Institut d'Estudis Catalans. Els treballs d'excavació han donat la clau per conèixer com vivíen els nostres avantpassats prehistòrics neandertals entre 79.000 i 40.000 anys abans del present.
Sembla que entre les troballes destaquen 19 objectes de fusta espectaculars únics al món i que s'han pogut conservar després d'uns tractaments específics. En vam poder veure en unes vitrines d'una petita exposició anexa. En aquest jaciment no s'han trobat restes humanes, doncs sembla que podien ser campaments de curta durada, fent bivacs i parades de cacera. Varem poder veure els senyals de fogueres que debien servir per cuinar i escalfar-se durant les parades, atès que l'excavació dels diversos nivells han permès copsar l'existència d'una important tecnologia del foc i el seu paper dins les estratègies ocupacionals.
 |
| Campament de fogueres |
S'han recuperat restes faunístiques de cavall, cèrvol, cabra, senglar i fins i tot rinoceront, que deurien habitar en aquells entorns. Aquells grups de caçadors neandertals que ocuparen aquesta balma, també eren recol·lectors i s'organitzaven en bandes per l'explotació de l'entorn. S'han pogut identificar diversos models d'esquarterament d'ossos per tal d'explotar al màxim el seu potencial alimentari.
 |
| Restes per classificar |
S'han recuperat també eines fetes sobre os, i de forna destacable, instruments realitzats amb fusta d'una antiguitat de 50.000 anys. L'Abric Romaní ha afavorit que aquest sigui un dels pocs jaciments del món que conservin la fusta de cronologies tan antigues.
En la fotografia de l'inici, podem veure un forat rodó en forma de pou amb una reixa al damunt, que es va construir per poder veure si es podien travessar horitzontalment els trenta metres més de subsòl, però es veu que no va reexir. El que sí es va fer és una cata més a l'esquerra del jaciment per comprovar-ne els metres per excavar.
 |
| L'espai, com es pot comprovar, és espectacular |
L'Abric Romaní és també un jaciment puntal del que constitueix el Parc Prehistòric de Capellades. S'estan duent a terme les obres del projecte promogut per l'Ajuntament i contempla la creació d'un espai temàtic interactiu sobre prehistòria de Catalunya. També contempla el projecte la realització d'un museu monogràfic sobre els neandertals a Catalunya on es presentaran les importants troballes efectuades a l'Abric Romaní.
Esperem que pugui ser ben aviat!
 |
| Cranis diferenciats: esquerra, neandertal dreta, sapiens-sapiens |
***
1 comentari:
Molt interessant, Marta.
Publica un comentari a l'entrada