Potser els contes no són el gènere literari més divulgat per captar l'interès comercial, però crec que és una manera de satisfer al lector que busca alguna cosa més que els best sellers, i més quan un escriptor esmerça tot el seu talent per donar-nos aquestes satisfaccions.
Yannick és un home jove i senzill, escriptor, interpret i traductor. A través dels seus desplaçaments pel planeta per la seva feina, ha hagut de traduir a molts personatges, molts dels quals han servit d'inspiració pels contes d'aquest llibre. Els personatges es mouen en ubicacions diferents i aprofita de fer-los testimoni de fets verídics que han sacsejat la humanitat, aprofitant la genialitat que en el seu dia Stephan Zweig ens va seduir amb els seus "Momentos estelares de la Humanidad".
Vam tenir el privilegi de comptar amb la presència de l'autor i mantenir una xerrada molt empàtica sobre com va anar construint aquests relats. Els personatges són reals, els tenim a tocar, i el desenvolupament de les històries són d'un disseny força complexe. Una curiositat és que sempre fa sortir un català en cadascun dels relats, malgrat que les situacions estiguin a l'altra punta de món. Això s'ho va proposar com un joc personal però que sorpren al lector com un gest nostrat que fa patxoca.
Els deu contes que conté aquest esplèndid recull, una vegada superada la seva lectura, tens ganes de tornar-ne a llegir d'immediat alguns de sublims. El llenguatge no té desperdici, amb expressions molt properes que val la pena de conservar com a patrimoni de l'idioma. No en va el llibre va ser guardonat amb el Premi Documenta 2013. Yannick és a la vegada poeta. Ha rebut Premis de poesia i també en els seus relats s'hi poden trobar aquests moments poètics de la vida.
Si voleu llegir contes impregnats pels sentiments desordenats i imprevissibles dels éssers humans, trobareu en aquest recull fragments com aquest:
... en alguns casos els pensaments són com poltres joves, que corren i corren, però n'hi ha que no, que en realitat els fan tres nusos ben forts a les sogues i no els deixen bellugar ni un centímetre, i aleshores la meua feina de desenredador de nusos es torna molt més sublim, és com si em mostrés tots els seus matisos i tota la seua estructura de filigrana.
Del conte "Ara tancaria els ulls al peu d'aquells arbrets", p.60
Ah! i el nom no és cap seudònim. Feina va tenir el seu pare per inscriure'l!
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada