És el cas de la ciutat de Mataró que ha fet un salt important en la restauració del seu patrimoni modernista i industrial i que amb gran encert el mostra al visitant que té interès en conèixer-lo.
Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) mataroní, ben conegut a casa nostra, defensor del nostre país, polític, arquitecte modernista, home polifacètic, va deixar les seves empremtes artísticas primerenques a la ciutat que el va veure néixer i que els amants del modernisme encara en poden gaudir, com és el disseny de l'entramat del sostre de la Sala de Plens de l'Ajuntament
o també la construcció d'una de les seves obres primerenques, la casa construïda per encàrrec d'Ernest de Sisternes, gairebé just acabada la seva carrera d'arquitectura.
Casa Sisternes 1893 |
El Rengle 1892 |
El Rengle 1892 |
Una botiga de queviures emblemàtica "La Confianza"que va ser desmuntada per construir una casa nova i que després va ser reconstruïda i tornada a muntar peça a peça, tal com va ser concebuda.
Altres obres de l'il·lustre arquitecte ens han acompanyat en el nostre passeig per la ciutat, com és aquesta façana, La Casa Parera que només en queda això, i per sort,
és la façana:
Casa Parera |
Una altra joia del Modernisme de Mataró és la NAU GAUDI.
Nau de blanqueig de cotó de la Societat Cooperativa la Obrera Mataronense
És el primer edifici que va construir Antoni Gaudí i l'únic que no va ser promogut per la burgesia ni per l'església, sinó per una de les primeres cooperatives obreres del tèxtil.
L'edifici va ser declarat monument historico-artístic per l'Estat espanyol l'any 1969 i Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l'any 1982. Des del novembre del 2010 és la seu de la Col·lecció Bassat a Mataró.
I com a colofó del nostre periple per la capital del Maresme, no podia faltar una visita al passat tèxtil de la comarca. La fàbrica de Can Marfà, un conjunt industrial del Gènere de punt, dins el qual fa només deu mesos que ha estat inaugurat un interessant museu de maquinaria on el visitant pot constatar tot el que va ser aquell passat tèxtil del nostre litoral, el qual encara a hores d'ara els nostres emprenedors, con deia al principi, busquen noves fòrmules per introduir unes tecnologies que ens deixen amb els ulls rodons de sorpresa, i que ens acosten a un futur d'indumentàries i robes tècniques que potser no trigarem en utilitzar, i que mai haguéssim pogut tant sols imaginar.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada