dilluns, 18 de gener del 2016

Relíquia retrobada

L'any passat varem visitar l'ílla de Creta i a Herákleion el renovat Museu Històric, en el qual hi ha una secció dedicada a l'escriptor Nikos Kazantzakis un dels escriptors grecs més importants del segle XX, nascut en aquesta ciutat en època otomana (1883) el nom venecià de la qual era el de Kàndia i que els otomans van conservar.

En les vitrines del museu hi havien diversos exemplars de la novel·la El Crist de nou crucificat a la qual em refereixo en aquest apunt, i entre elles la versió catalana traduïda per Joan Sales. Em va satisfer veure-la entre tantes traduccions, i vaig recordar l'impacte que va tenir entre la nostra societat i que jo no havia tingut ocasió de llegir-la. Vaig proposar-me anar a la recerca i captura, i ho vaig aconseguir en una Biblioteca particular i amiga, la qual m'ha fet el préstec d'un exemplar de la 8na. edició. La sensació d'estar llegint una relíquia de fulls engroguits, m'ha omplert d'una gran satisfacció durant uns dies.

Una de les coses que ens va dir el guia respecte a Kazantzakis (veure), és que van considerar-lo un escriptor polèmic per les seves connotacions d'esquerres, principalment l'Esglèsia ortodoxa, per donar una nova visió del cristianisme, però que a la fi va deixar una forta empremta religiosa en les seves obres literàries.

Sobre el llibre que ens ocupa, he trobat molts paral·lelismes amb la situació social que estem vivint en els darrers anys al nostre continent. L'escriptor ens vol mostrar el domini turc sobre el poble grec a través dels otomans ben peixats i els famèlics cristians que van desesperats sobrevivint en un entorn advers de dominació extrema. Però també a la vegada fa un retrat irònic i autocrític dels grecs abans de la independència.

Les lluites són descarnades amb violències extremes. Els personatges estan ben configurats i determinen les posicions de cadascun a cada bàndol. Hi han passatges molt bucòlics els quals fan gaudir al lector de moments intensos sobre les relacions personals.

Aquests grups de cristians encapçalats pel seu pope, buscant aixopluc en els pobles, després de més de cinquanta anys de publicació de la novel·la, m'han fet recordar els grups de refugiats que circulen ara per Europa buscant acolliment i rebent cops de porta dels països també ben apoltronats.

Penso que és una novel·la que encara és pot considerar ben actual. La bona traducció de Joan Sales respectant les formes de llenguatge popular i glossades al principi del llibre, van ser aconsellades per en Carles Riba autor de Les Estances.


Nota:

La literatura neogrega va tornar a Catalunya gràcies a la publicació de la novel·la de Nikos Kazantzakis El Crist de nou crucificat, en versió de Joan Sales, dins de la col·lecció «El Club dels Novel·listes». L’esforç de Sales i del grup d’intel·lectuals que van prendre part en aquest important projecte de represa cultural va començar a donar fruits durant la dècada dels seixanta tant en el camp de la creació literària com en el de la traducció. El Crist de nou crucificat, «una de les màximes novel·les cristianes de tots els temps» en paraules de Sales, aparegué l’octubre de 1959. Des de llavors, fins al 1980, la novel·la fou reeditada nou vegades, gairebé una edició cada dos anys, fet que demostra la gran acollida que va tenir entre els lectors.

***

1 comentari:

Maripepa Brustenga ha dit...

El llibre el tinc i el vaig llegir de ben joveneta. Després de llegir Zorba el grec del mateix autor. De tant en tant me'l miro amb ganes de rellegir-lo però em va agradar tant que tenia por de tenir una decepció. No sempre el que t'agrada de jove continua agradant-te de gran. Però després de llegir-te el tornaré a agafar. Gràcies! Sobretot veient que últimament no encerto massa les meves lectures...