dissabte, 2 de gener de 2016

La rebel·lió

Començo l'any amb un apunt del darrer llibre que he llegit, i que l'he relacionat amb les incerteses que estem vivint actualment en la nostra època també immersa en una certa revolució social, després d'anys d'estabilitat cívica. Els indignats no són pas exclusivitat dels nostres moments. Sempre que hi ha hagut inestabilitat després de guerres i conflictes, la gent ha mostrat el seu enuig en front als poders establerts. Potser cada dècada les generacions s'han mobilitzat i han anat exterioritzant el seu descontentament.

Joseph Roth ens planteja una situació de rebel·lió personal en aquesta novel·la, escrita l'any 1924, després de la caiguda de l'imperi austro-hongarès, i que després d'aquella desfeta arran de la 1a. Guerra Mundial, els supervivents que havien lluitat per la seva "pàtria" i van tornar amb condecoracions però amb mutilacions, es van trobar desatesos per unes lleis absurdes i injustes, i amb poques ganes de ser revisades per les patètiques autoritats del moment.

El protagonista és una persona d'ordre i patriota fidel, el qual rebutja als malfactors i ganduls que no fan altra cosa que propiciar maleïdes subversions. Ha de patir una amarga experiència per adonar-se de com anava d'errat admirant una societat que s'havia dissolt i que havia marginat als herois dignes i respectuosos amb la classe imperant.

El relat acaba d'una manera impensable, de contundent rebel·lió teològica, digna d'un escriptor, que es va avançar a la seva època amb una prosa valenta des de la seva perspectiva personal, i escrit amb una certa ironia que fa lleugera la seva interpretació.

No m'ha semblat gens descabellat aquest relat, fins i tot l'he trobat molt proper als nostres dies. Ja gairebé fa cent anys de la seva publicació i amb només 117 pàgines, l'autor ens fa veure que mai és tard per reflexionar i analitzar les nostres idees i comportaments.

Un llibre per gaudir d'un escriptor centenari i que va viure la desfeta d'un imperi amb totes les seves conseqüències.

***




2 comentaris:

joan antoni de luna ha dit...

No he llegit el llibre. Per allò que dius sembla l'arribada a la conscienciació de les contradiccions entre el mite de l'autoritat i els mites patriòtics, de justícia social, democràtics etc. que teòricament dita autoritat representa i la crisi de la fe personal amb tot això. Conflictes molt permanents en el revenir històric.

Marta ha dit...

Joan: M'has deixat astorada amb la teva anàlisi sense haver llegit el llibre. Sembla que m'he pogut explicar bé, ja que és això el que l'escriptor ha volgut deixar palès. Evidentment, gràcies pel comentari.