Una immersió a la Història del segle XX ens ha acompanyat en boca d'un guia jove i català, que evidentment no havía viscut moltes de les efemèrides recents, al contrari dels viatgers veterans que el seguíem i les recordàvem ja que n'havíem estat testimonis. L'Arnau, nascut a Mollet del Vallès, fa deu anys que viu a Berlín i de moment no pensa tornar a Catalunya. Li va bé la feina, i l'entorn. Berlín no és una ciutat cara en comparació amb altres ciutats europees i amb una taxa d'atur ínfima. Es pot viure decentment amb un sou mitjà. El comiat amb aquest xicot va ser sentit. Ja ens havíem acostumat a la seva presència.
Encara es veuen lleugeres diferències entre els dos Berlins. La ciutat ens va semblar una mica caòtica per la quantitat d'edificis en restauració. Obres al carrer, bastides, grues, i ponts elevats per les xarxes de metro, ah, i diferenciant la part oriental en que hi havia tranvies, al contrari de la part occidental que no en tenia. Observació del nostre guia!.
Amb tot, una ciutat moderna amb edificis realment espectaculars com el Sony Center.
Emotiva va ser la visita a la Porta de Brademburg, quan la vam traspassar caminant també sota les arcades. No diguem el Memorial de l'Holocaust. Cadascú varem tenir sensacions diverses que varem posar en comú.
El memorial del mur també va ser una visita de records recents. Encara tinc a la retina les imatges d'aquell 1989, quan la gent colpejava aquelles pedres i s'enfilava al damunt.
Varem dedicar un dia a fer una passejada per la ciutat de Leipzig també a Saxònia, ciutat dels músics. Al seu prestigiós conservatori de Música hi van estudiar Bach, Mendelssoh i Schumann entre d'altres.
L'església de Sant Nicolàs alberga la tomba de J.S.Bach i un petit museu del seu pas per aquell indret.
A Postdam la capital del land de Brademburg i situada a la perifèria sud-occidental de Berlín, varem visitar el Palau de Cecilienhof, una edificació semblant a un cottage anglès, on l'any 1945 va tenir lloc la històrica conferència de Postdam. La visita molt ben documentada, va ser un bany d'il·lustracions de la Segona Guerra Mundial.
I un punt de color per acabar aquesta breu pinzellada berlinesa. Europa prepara molt el temps pasqual. Un esdeveniment esperat per aquests països tant mancats de bon temps i al cap i a la fi preludi de més hores de llum i esclat de la natura. Els aparadors anuncien la Pasqua decorats amb petits conillets i ous de tota mena i colors.
Vaig captar-ne una petita mostra :
 |
| Als arbres dels jardins hi pengen ous |
***
***
La crònica més extensa del viatge, com sempre, en el Sorrobloc potser d'aquí uns dies.
2 comentaris:
Berlin es una ciutat animada, i al ser plana va molt bé per moure’s amb bici, i tal com dius no es cara comparada amb altres capitals. Ja hi he estat un parell de vegades.
pons007: Si, malgrat el temps que feia, hi havia molta animació als carrers. També preparaven la Pasqua i tothom es movia força. Les bicis ens donaven algun ensurt :) La prioritat no es podia ignorar.
Publica un comentari a l'entrada