Debat educatiu

Ja fa un cert temps que els experts en educació estan debatent de com haurà de ser la formació del demà de les noves generacions. És un assumpte, el de l'educació, que sempre m'ha interessat, atès que no sóc diplomada en el tema i sempre he hagut d'intentar obrar amb sentit comú, del qual no n'estic gens descontenta.

Comento un article de la sociòloga Marina Subirats, el qual he trobat força interessant sobre els models educatius que estan desapareixent, els quals crèiem que eren inamovibles, com la cadena d'oficis que els fills heretaven dels pares i que actualment són una raríssima excepció, ja que actualment els joves trien el seu lloc de treball o el seu ofici, malgrat no saber si podran exercir en un futur la seva opció.

A més de la educació acadèmica que s'haurà d'anar transformant, i en això els docents ja ho comencen a experimentar, sempre he cregut que la base principal del camí pel qual s'han d'acompanyar als joves, comença des de les famílies. En el passat, als fills se'ls marcava el camí i l'obediència era més important que la llibertat d'escollir. Amb aquesta idea han anat apareixent professionals mediocres i gent grisa que no han tingut la força de poder canviar les seves vides.

He aplaudit l'article de la Marina quan diu que educar vol dir avui donar a les persones joves fonamentalment tres coses: capacitat d'autonomia, confiança en elles mateixes i criteris per distingir la veritat de l'error, per saber triar en un món ple d'informació de veritat dubtosa. Completament d'acord, atès que és un lema que sempre he procurat seguir dins de la meva formació autodidacta aplicant com he dit, el sentit comú.

Acaba l'article al·ludint a l'apassionant moviment de creació col·lectiva que s'està produint a Catalunya, que és un debat pedagògic i que els professorat és qui ha d'aportar-hi els elements principals de solució.

Sempre he pensat i ho estem constatant dia a dia, que el nostre país Catalunya, és capdavanter en moltes disciplines. Ho veiem en joves promeses en rebre premis internacionals de cinema, ràdio, televisió, arts plàstiques, arquitectura, literatura, etc. També els joves emprenedors que estan destacant en l'estudi de les noves tecnologies i no diguem en l'aportació mèdica a nivell d'investigació que s'està duent a terme.

Tot això amb mitjans econòmics força precaris. Desitgem que en un futur potser no gaire llunyà, poguem gestionar els nostres propis recursos, ja que el que se'n diu talent no ens en falta.

***