Per nosaltres els occidentals, la cultura japonesa sempre ens ha semblat quelcom d’exòtica, des d’aquella Madame Butterfly
que es matava per amor, fins als nostres dies quan ens sorprèn la fal·lera massiva pel tema gaudinià.
La mostra que ens presenta la Fundació Caixa de Catalunya a la “Pedrera”, dels gravats japonesos dels segles XVIII i XIX, és d’una sensibilitat i estètica extraordinària.
A més podem gaudir de la tècnica emprada per fer aquests gravats, en la filmació que com sempre, se’ns presenta dins de l’exposició.
Recordo les aquarel·les que vaig pintar en la meva infantesa, copiant-les d’uns contes que rebia el meu pare per nosaltres, d’una corresponsal japonesa que ell tenia, entre d’altres persones d’arreu del món, i que he recuperat recentment, una mostra de les quals m’ha fet ilusió reproduir-les aquí.
El meu pare era esperantista i amb aquesta llengua, intercanviava tot tipus d’experiències amb persones de diferents països. Això li va permetre obrir-se portes a l’exterior. Ara tenim INTERNET i l’anglès com a llengua internacional. Recordo una anècdota que ell ens explicava, que de jove, estant adscrit a la seu esperantista de Gràcia, al carrer Planeta, i atès que rebia correspondència allà, un dia va rebre una carta sense adreça que deia: Sr. R. de Luna, calle Planeta esquina Plaza del Sol.
Divertit, no?
2 comentaris:
hola!!
trobo molt interessant el que escrius. Jo també tinc moltes ganes d'anar a aquesta exposició, aquesta cultura és tan diferent a la nostra...
ahh, i de petitona, pintaves molt bé!!
et seguiré llegint
raquel
Increïble! Estic descobrint tantes coses que no sabia amb el teu blog! Els dibuixets japonesos de casa la iaia els vas pintar tu?!!
Molt maco el post... ja tinc ganes de veure l'exposició a La Pedrera!
Publica un comentari a l'entrada