Final d'estiu

Avui és la nostra Diada. Commemorem la pèrdua de les nostres llibertats.

El dia 11 de setembre és de dolorosos records d'episodis negres de la història mundial. La nostra derrota del 1714, els atentats de les torres bessones de New York el 2001 i de la caiguda del govern elegit democràticament a Xile el 1973 que molts recordem. Que tindrà aquest dia?

Després de uns quants dies de "sequera blogaire", he volgut començar així. Hem tingut la sort de voltar uns dies per l'Alt Empordà. Molt de relax, només hem trobat gent de parla francesa, avis fent de cangur de néts, molts gironins, i algunes famílies de la Península Ibérica passant uns dies a la nostra terra, aprofitant encara el bon temps per gaudir de sol i platja. (De la convivència amb aquestes famílies ja en parlaré en un altre post).

Vam aprofitar d'escapar-nos un diumenge a Perpinyà. Feia temps que voliem anar-hi, ja que sempre ens ha agradat trepitjar la Catalunya Nord de tant en tant. Havíem vist a través d'internet que feien la setmana del Festival Internacional de Fotoperiodisme, iniciativa que ja fa vint anys que va començar i que té molt bona salut.
(vegeu aquí)

Ens vam passejar pels edificis preparats per les exposicions i en vam veure forces, fins i tot varem coincidir amb en Jean-Paul Alduy (alcalde de Perpinyà des del 1993, persona molt vinculada a Catalunya), visitant-ne una.

Vull comentar la mostra que hi havia al Castillet, que va ser la primera que varem veure, i que a mí em va interessar especialment, que feia referència a la

Xina: el retorn de les concubines.

Durant molt de temps a la Xina l'estatus d'un home es va mesurar pel nombre de dones que tenia: esposes i concubines. El 1949, els comunistes van comdemnar aquesta pràctica, que per a ells era signe de la decadència burgesa. Tanmateix, avui, després de dues dècades d'obertura econòmica, assistim a la reaparició de les concubines. En xinès, se les anomena "ernai", que vol dir "segona dona". Axelle de Russé ha volgut explicar la història íntima i tabú d'aquestes joves presoneres de la seva gàbia daurada, a la Xina del tercer mil·leni.

Us asseguro que les fotos eren impressionants.

La resta de dies fins ahir, ens hem passejat pels camins de ronda de Llançà, per les seves platges i pel Cap de Creus, tant per mar com per muntanya.

Un bon final d'estiu!