En el post d'ahir no em vaig recordar, ja que se me'n va anar del cap, un altre llibre que també he llegit aquest estiu i que em van regalar en el dia del meu sant, el juliol. Atès que el tinc deixat, i que em va seduir poc, no hi havia comptat.
El asombroso viaje de Pomponio Flato. Eduardo Mendoza.Realment és un llibre excèntric, tal com diu ell, però em pensava que seria una altra cosa. Vaig llegir diverses opinions abans de començar-lo, i des de la persona que va riure molt, a una altra que no el va fer ni somriure, n'hi havia de tot. Per mi va ser entretingut i lleuger. Un "divertimento" surrealista. Fins que no vaig arribar a l'epíleg, no vaig entendre el motiu de la paròdia. Per sort, en aquest epíleg, s'obre la finestra dels motius argumentals. Això te'l fa valorar una mica més. Malgrat tot, crec que s'ha venut, pel nom de l'autor.
2 comentaris:
Ets llegidora, filla. És molt bo. Però massa empatxa i jo em formo dins un garbuix que no me'n surto.
Jo he acabat de llegir La Cabana de Josep Gironés. Son els Fets de la Fatarella. Una matança que és va fer propiciada per extremistes contra els pagesos arran la colectivitat. Jo vaig viure ho semblant,però no tant fort. Molt documentat. Si et ve a ma et posaran les dos mans a la gola i no està escrit de forma tràgica. Si fos jo més capacitat escriuria el varem passar. Esborrona. Perdona, ja saps que quan em llenço vaig amb bici, baixada i sense fre. Records al Sorro. L'avi Anton.La memòria Històrica, també tenim papers a S.
Anton!
Això de llegir va a èpoques. Ara en tinc una de bona, motivada per tenir més temps per fer-ho, i que sempre havia desitjat. És bo llegir coses que s'hagin viscut, encara que no hagin estat satisfactòries, però penso que deu ajudar a tancar velles ferides.No?
Això dels papers a S., quan acabarem?
És una vergonya! per part de qui tots sabem!.
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada