Ceps contorsionistes

Aprofitant els pronòstics de bon temps d'aquest cap de setmana, avui ens hem atansat a la Conca de Barberà per proveir-nos de vi i altres productes de la terra. Hem donat un cop d'ull a la casa, ja que teníem por de trobar-nos-la amb alguna teula de menys, després de les fortes ventades que hem hagut de soportar darrerament, per sort tot estava en ordre i els danys han estat mínims.


Pel camí, hem trobat els camps que comencen a verdejar, i els ceps encara sense fulles, tot just estàn els pagesos podant-los i traient-los els sarments, semblaven realment una colla de contorsionistes arrenglerats, a punt de fer-nos un espectacle de ballet o fins i tot de sirtaki.












Per estirar les cames i aprofitar el sol, ens hem arribat a Poblet. Sempre agrada tornar a deleitar-se amb aquestes pedres tant emblemàtiques.

L'església semblava estar preparada per algun casament. He captat amb la càmera les flors i l'altar. Estava magnífic.

Al tornar al poble, hem pogut comprovar que les obres del recinte del castell, estàn ja molt avançades, potser acabades, i espero que aquest estiu ja se'n pugui gaudir del nou espai que s'ha construït.



I per recordar aquest dia, reprodueixo un poema de Joan Margarit, l'origen del qual és d'aquestes comarques.

Vinyes de malvasia i macabeu
de les clares cançons que la teva àvia
et cantava al crepúscle, quan tornàveu
al llarg de la riera, vora els horts.
Al filat de la mort hi ha llençols
prop de l'obscur racó hi ha un safareig,
però el silenci i prou és qui t'honora
si recordes la brisa entre les canyes,
la puresa de l'aire de secà
i les cançons on, cap al tard, sortien
vinyes de malvasia i macabeu.

***