El cordo umbilical amb el món del treball remunerat, ja l'he tallat definitivament un any abans del que em tocava. Ja en tinc ben be prou!. Durant quatre anys encara l'he mantingut connectat, però ara sí, una altra etapa ha començat. I puc dir, que em fa il·lusió. Jubilació vé de "jubilare", i així és com estic ara.
Aquesta és la taula que durant aproximadament 12 anys m'ha acompanyat des del darrer trasllat. Durant vuit anys en vaig tenir una altra, i més enrera en un altre lloc una altra, i una altra... Ara en tinc una de pròpia, bé, no és tota meva, la comparteixo amb el meu "informàtic particular", que, gràcies en tinc d'ell, que té molta paciència quan se'm penja la xarxa i començo a rondinar.... per sort el portàtil no el comparteixo.
Podrem decidir els dies de lleure sense pensar que el dilluns haig de tornar a la feina. És un sentiment d'alliberament. I, amb la sort que de moment, tenint encara una bona salut, sense néts per cuidar, ni cap animalet domèstic que ens lligui, esperem poder gaudir enguany d'alguns viatgets que tenim programats amb il·lusió. Una nova primavera ha començat.........
***
8 comentaris:
Felicitats jubiloses, que en gaudeixis molt, d'aquesta nova etapa! Jo em pensava que m'enyoraria de la feina però res de res, la veritat.
Enhorabona, Marta! Espere que gaudisques al màxim d'aquesta nova etapa. Els viatges, llegir, aprendre més encara (si cap)... seran ara la teua feina, no?
Una abraçada.
Enhorabona!
Com bé dius jubilació ve de jubilo!
Que gaudeixis i facis gaudir!
jordi
i deixa'ns algun dia al Salvador!!!
una abraçada
jordicaputxí
M’agrada la teva expressió… “una nova primavera ha començat”…. I és que realment més exacta no podia ser, d’aquí quatre dies començarà la primavera. Però la teva primavera és una altra. Sé que per tu aquests darrers mesos o fins i tot anys de feina parcial, eren com si estiguessis una mica “hivernant”… ara, per fi, t’ha arribat l’alliberament total.
Jo ja fa uns anyets que vaig poder experimentar aquesta dolça sensació de no haver de dependre de ningú, de cap horari, de cap obligació…
A partir d’ara tu seràs la mestressa del teu temps lliure, podràs decidir si fas o no fas determinada activitat, o sortida o el que sigui.
És en definitiva una sensació fantàstica de “llibertat”… aquesta crec jo que és la paraula que la defineix millor. La Llibertat que t’has guanyat, que ens hem guanyat, tots els que ja portàvem 50 anys treballant, per tant, ja tocava.
Felicitats, enhorabona, i ara a disfrutar-ho…!!!
Crec que vols que et desitgem sels amics, Felicitat, doncs, va. Felicitat que no té la acabis. Que bé tu i el Sorro.Gaudim de la penúltima joventut, jo apesar de que la edat ens separa en anys no ens separa aquesta penúltima joventut en que estem inclosos,...Teniu molt camp per a còrrer. Repeteixo. Gaudiu, gaudi, gaudiu. De cor us ho desitjo. Anton.
Moltes felicitats!
Això de la jubilació sempre ho he vsit com la consecusió final del Somni espanyol, la de ser funcionari... i finalment després d'una llarga vida laboral, tot jubilat esdevé una mena de funcionari, si se'm permet l'expressió.
Gaudeix ara del temps i de l'experiència per dur a terme allò que la rutina no t'ha permès fins ara.
a10!
Enhorabona i a gaudir-ne al màxim.
Moltes gràcies a tothom!
Seguiré tots els consells!
Petons
Publica un comentari a l'entrada