De tant en tant em dóna per organitzar els índexs del blog.M'agrada posar enllaços que després em serveixin per buscar comentaris d'algun post anterior, sobretot per buscar alguna observació dels llibres que he llegit.
Abans de animar-me a fer un blog, em feia un breu resum de les meves lectures en un document de word i així podia consultar-ho quan tenia dubtes, ja que les neurones es van alentint, i tinc més memòria visual que intel·lectual. Atès que una de les idees bàsiques del blog és comentar lectures, vaig decidir fer un índex dels llibres que vaig llegint, per localitzar-los en les entrades que vaig fent, i així no haver de fer documents paral·lels. Però clar, veia que la llista s'anava allargant i no és la meva intenció fer cap tipus d'ostentació.
Ahir, fent proves, vaig fer un descobriment: (els erudits direu, vaja, ha descobert la xocolata del lloro, però per mí va ser una solució). Vaig seleccionar la llista que tenia dels llibres que havia llegit l'any passat, i la vaig copiar del blog a un document de word. I.. Oh miracle! des d'aquell document, només fent (CTRL + Clic de mouse) em remet just a la pàgina del blog on hi ha la descripció. Així doncs, no caldrà tenir tanta parafernàlia lateral. Això de la informàtica, és una meravella!
Parlant de descobriments i enigmes, comento el llibre que acabo de llegir.
Cinc nits de febrer. És el segon que llegeixo de l'Eduard Màrquez, escriptor que vam descobrir al Club de Lectura, tant literariament com personalment, i que vaig esmentar en un altre post, el mes de maig d'enguany.És una narració només de 121 pàgines, però realment intensa. És un relat molt treballat, com és habitual en les obres de Màrquez. El lector ha d'estar molt al cas del que l'escriptor vol comunicar. És una contínua recerca de sentiments personals amb diàlegs i incògnites que el protagonista recompon, arran de la mort de la seva antiga amant, i que va reconstruint amb les pertenències que troba al seu domicili.
Molt interessant l'estructura de la novel·la. L'escriptor, personalment ens va comentar, que li agrada la música i en fa referència a les dues novel·les que he llegit. Sap descriure molt bé situacions ambientals. Pots gaudir de bona literatura.
***
6 comentaris:
Bona recomanació. Me l'apunto.
Un gran llibre d'un molt bon escriptor.
Felicitats pels teus descobriments informàtics i del blog!
Ens llegim!
SU
l'hauré de buscar, també m'han parlat de Vicenç Pages 8no recordo el títol)
quan al word, ja ho deien a la sarsuela "las ciencias avanzan que és una barbaridad"
Bon diumenge
Kweilan, a tu crec que t'agradarà. Ets lectora per aquesta novela.
Su. Records al teu veí. Gràcies
Francesc, Bon diumenge també.
és un dels escriptors que més m'agrada, i no me n'amago pas. Al meu blog li vaig fer una ressenya moooolt positiva DEL SILENCI DELS ARBRES.
Aquest que ens comentes no l'he llegit, així que aquesta setmana m'allargaré a la llibreria a comprar-lo, moltes gràcies per recordar-me que encara hi ha alguna cosa d'aquest MAGNÍFIC escriptor que encara no he llegit!!
A més a més no és car: te l'acabes i el tornes a llegir immediatament. Una autèntica obra de rellotgeria narrativa.
Per cert, l'edició de Quaderns Crema costa només 5 cèntims més que l'edició de LaButxaca... Hi ha coses que no entendré mai.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada