dilluns, 2 de novembre de 2009

Novel·les clàssiques per passar-s'ho bé

Tal com vaig comentar el mes de maig passat, vaig haver de deixar d'assistir al Club de lectura de la Bliblioteca Jaume Fuster, per haver-se'm excedit el temps permès, i davant la manca de una nova oportunitat, em vaig apuntar a la Biblioteca Clarà en la qual encara tenien places disponibles. Atès que la meva primera trobada serà aquest mes de novembre, ja em vaig procurar el llibre recomenat que es comentarà aviat, per poder-lo llegir abans del meu viatge a Turquia.


El largo adiós de Raymond Chandler.

Novel·la de crims. Tot un classic americà. Els anys 30 del segle passat, es van posar de moda aquests tipus de novel·la, amb històries de crims extranys resolts per detectius excèntrics. El 1939 Chandler va iniciar la seva sèrie de novel·les amb la creació del detectiu Philip Marlowe, com a protagonista principal. Home concienciat i honest que pateix, i té molt de cavaller urbà que passeja pels carrers de Los Angeles i que es mou entre els ambients de corrupció, ambició i deshonestitat amb el seu propi codi de conducta. Marlowe sempre narra les històries en primera persona amb un estil contundent i molt característic, sempren utilitzant una miqueta d'ironia i humor.

El llenguatge del relat és típicament de l'època i et recorda les pel·lícules en blanc i negre de Humphrey Bogart amb una cigarreta als dits i amb gavardina, no en va Chandler va ser contractat com a guionista a Hollywood i va treballar en diverses pel·lícules.

És una novel·la molt distreta i t'ho passes bé. L'edició que em van donar consta de 574 pàgines, i en cap moment es fa llarga. Va bé rellegir aquests gèneres de tant en tant que et fan esperar amb ansia el desllorigador de la trama.

L'altra novel·la que comento la vaig portar a la bossa de viatge.


Jardí vora el mar de Mercè Rodoreda

Sempre m'agrada que un llibre em faci companyia, i més en les llargues esperes en els aeroports. Vaig agafar-lo de la lleixa i vaig tornar a rememorar la literatura rodorediana. El relat és de com passaven els estius la nostra burguesia en les finques amb jardins voramar. Els fets són explicats en primera persona pel jardiner. Les persones al servei dels "senyors" són gent del poble els quals molts són contractats per la temporada estiuenca. El ventall d' amors sense consumar i desamors, és el fil conductor de la novel·la. La sensibilitat de l'autora envers els jardins i les flors es fa patent constantment. Un altre clàssic per anar rellegint i gaudir de la prosa d'aquesta escriptora tant propera.

***

2 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

L'últim club de lecura vam comentat Jardí vora el mar, fantàstic!

kweilan ha dit...

Dos molt bones recomanacions. A mi també m'agrada portar un llibre als aeroports o quan vaig de viatge.