L'art d'avantguarda del S.XX - 3

Aquesta setmana la tallerista ha considerat nomenar el tema del dia UTOPIA? .

Hem començat la classe parlant del moviment modernista que coneixem sobradament en les nostres latituds. Aquest moviment que es va escampar com una taca d'oli pels països europeus, la seva influència va arribar també a Catalunya, quan a la resta d'Espanya encara imperava el neo-classicisme.

A Barcelona, després de l'enderrocament de les muralles va esdevenir el Pla Cerdà per ampliació de la ciutat (vaig parlar-ne en un post anterior), una mica com a la ciutat de París el Pla Haussmann, i quan encara no existien els "arquitectes", aleshores eren mestres d'obra, es van anar construint els primers edificis amb façanes d'estètica repetitiva i s'anava trencant amb el neo-classicisme, fins que l'art modernista ens va envair, i van ser els ja els nous arquitectes que, bevent de l'art europeu, van poder esplaiar-se amb les seves genialitats, d'acord amb el suport de la burguesia que volien mostrar el seu estatuts en els edificis, en els quals vivíen, i es coneixen encara amb el nom dels propietaris mecenes.




Es treballa amb elements naturals i tot tipus de disseny queda esquitxat. Formes exòtiques i sensuals, ornamentacions en edificis en les colònies tèxtils que aquesta burguesia havia construït en el nostre país. Aquesta cultura modernista ubicada a tot Europa, va ser la gran revolució del segle XX i va haver-hi molta demanda d'arquitectes i dissenyadors.

Tota aquesta activitat, va començar a desmoronar-se amb els moviments socials obrers, ja que aquests es van considerar explotats i va començar a sorgir la voluntat de reduir costos i trencar amb la idea el·litista. S'havia de simplificar l'arquitectura ja que això representava un estalvi de sufriment del treballador, i va començar a aparèixer el moviment Futurista, per construir amb senzillesa i minimalisme, ja que l'arquitecte és l'artista que s'adequa a la funcionalitat. Es pot viure sense pintures i sense ornaments, però no es pot viure sense un sostre.



Adolf Loost arquitecte austríac (1870-1933) va ser un dels pioners de l'arquitectura moderna. Aquesta casa de Viena, és considerada la primera construcció d'art modern.

Walter Gropius va fundar el 1919 a Alemania l'escola de disseny, art i arquitectura Bauhaus.

D'aquest grup d'artistes, va començar a sorgir l'art d'avanguarda que després del tancament de l'escola per part dels nazis l'any 1933, els seus components es van escampar com a refugiats europeus arribant molts d'ells fins als EE.UU. Chicago va ser una de les ciutats on van poder exhibir les seves obres, ja que van poder experimentar amb els nous materials per a la construcció, com l'acer i el formigó i es podien fer grans finestrals de vidre i edificis de grans alçades, en espais encara verges. De totes maneres, molts d'aquells dissenys a Europa no es van poder dur a terme per manca d'espais i van quedar dissenyats en els papers.

Ludwig Mies van der Rohe és també un dels més destacats arquitectes avanguardistes, i un dels darrers directors de l'Escola Bauhaus, molt conegut a casa nostra per ser l'autor del pavelló alemany de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929 , que podem veure reconstruït en la seva ubicació inicial, des del 1986 .

*

L'evolució de l'art en totes les seves manifestacions, ha anat sempre acompanyat també de l'arquitectura i això és el que ens ha volgut demostrar la nostra tallerista, de com les formes es transformen sempre dins d'un context polític i social de les èpoques.

Joseph Albers

Paul Klee

***