divendres, 6 de novembre de 2009

Sorpresa en un Acte commemoratiu


La Biblioteca Clarà va organitzar ahir una taula rodona amb motiu del 51è. aniversari de la mort de l'escultor Josep Clarà, a la qual vaig assistir.

L'acte va comptar amb la participació de la Sra. Pilar Vélez directora del Museu Frederic Marès, la Sra. Mercè Donate, cap de la colecció d'art modern del MNAC i el Sr. Jordi Cerdà, filòleg i professor de la UAB. També va ser-hi present la regidora del Distrite i el Regidor de Cultura.

Els parlaments van ser força interessants, sobretot destacaria al del Sr.Jordi Cerdà que ens va parlar de la poesia de Rilke que va ser traduïda per Carles Riba, el qual va ser el poeta català més escultòric. La vida i obra de'n Josep Clarà ens la va presentar la Sra. Mercè Donate, la qual va ser la darrera ponent.

Al finalitzar l'acte, i quan la taula va donar veu al públic assistent, la meva sorpresa va ser quan un grup de persones, gairebé totes senyores ben vestides del barri de Les Tres Torres van encetar una forta polèmica, increpant als organitzadors de l'acte i al regidor de Cultura present, de la construcció d'una Biblioteca on va ser el taller i la casa de'n Josep Clarà i de la desmantellació de la seva obra l'any 1995, malgrat la gran oposició veïnal del moment, i que va tenir un gran ressò. (vegeu aquest fet en el darrer paràgraf d'aquest enllaç) . En el públic hi era també present el President de l'Associació d'Amics del Museu Clarà, defensant també la postura dels assistents dient que en moltes ciutats europees han conservat les cases dels artistes amb les seves obres i en canvi a la nostra ciutat s'havia deixat perdre un llegat molt important i que descansava en els magatzems del Museu Nacional d'Art de Catalunya i del Museu Comarcal de la Garroxa a Olot.

El regidor va sortir-se'n com va poder al·legant presa de decisions històriques i que per això ara amb aquests actes volien dignificar la figura de'n Josep Clarà, però que el futur Museu ara per ara, era una incògnita.

Deu-n'hi do la bellugada que vaig presenciar, no m'ho esperava gens. Sort que al final la Directora de la Biblioteca va posar el punt i final amb l'oferiment d'un refrigeri que havien preparat per l'acte, i que vam poder gaudir-ne els convidats sorpresos i als que continuaven pel seu compte les seves reinvidicacions.





Tot s'abandona...
Així jo també deixo el meu somni,

la meva il·lusió amorosa vers el bo i la bellesa.
El meu art inquiet i serè,

haurà estat sobre tot,
un cant fervoròs, sincer i humil,

davant l'obra divina del creador.

Josep Clarà
Octubre 1958




***

4 comentaris:

kweilan ha dit...

Déu n'hi do. Reivindicar una figura quan prèviament s'ha destruit el seu taller i la seua obra està en un magatzem no em sembla molt coherent.

Anònim ha dit...

JO TAMBE CREC QUE AIXO HA SIGUT UNA MARRANADA.
CAP CIUTAT AMB UNES ENGRUNES DE CULTURA POT TOLERAR UN FET AIXI.
QUIN FASTIC.....
JUGANT AMB BCN.

Júlia ha dit...

La veritat és que tenien raó, Clarà va llegar casa seva a la ciutat per tal que s'hi conservés la seva obra. I encara gràcies que hi han fet una biblioteca, podien haver passat coses pitjors, a part de la poca sensibilitat dels poders públics vers aquest tipus de coses no li perdonaven a Clarà haver estat 'de dretes', misèries del país.

Marta ha dit...

Kweilan i Anònim, puc constatar que la gent estava molt molesta i només els queda "derecho al pataleo" en els actes que puguin anar fent.

Júlia, tens molta raó amb el que dius "de dretes", també se'n va parlar. Les veus denunciants van carregar contra noms i cognoms concrets que no he volgut reproduir, ja que no és la meva intenció fer un blog de temes polítics, si més no d'observacions i fets que em trobo. Tots vosaltres ja sabeu la història com la tenim. Un petó.