dissabte, 21 de novembre de 2009

Inquietuds compartides

Després de tres anys de convivència literària, hem pogut dur a terme una trobada personal tot saborejant una xocolata calenta.

Quan trobes una persona que inicialment preveies que podien haver-hi coses en comú, i realment acabes constatant-ho és realment un alleugement del teu sentit de la perspicàcia femenina.

Cansada de demagògies intel·lectuals, utopies i pedanteries que ens envaeixen cotidianament, trobes algú que arribant a la setantena, ha pogut desenvolupar la llibertat personal, sense gaires mitjans econòmics i amb unes ilusions de viure, d'una gran magnitud. Sense família present però amb capacitat de trobar-se sempre acompanyada, ha fet un camí no exempt de contratemps ni de patiments que encara la fa créixer constantment com a persona. Això et fa veure amb claretat que no és qui més té, qui més troba la felicitat.

Seguint el fil d'Ariadna a l'inrevés, varem trobar amistats en comú, activitats clandestines amb coneixences mútues de la darrera etapa de la dictadura, i moltes inquietuds compartides.

No deixa de ser sorprenent que l'atzar a vegades faci convergir dues persones, procedents d' indrets diferents i que quan es troben resorgeix la il·lusió d'anar aprenent de l'altre d'una manera senzilla, el gaudi de la vida. Val la pena no deixar escapar aquest moment màgic.

***

3 comentaris:

Met ha dit...

Sembla que parlis del paradigma de la felicitat.
Llàstima que l'experiència per aprendre-ho arriba quan t'has passat bona part de la vida cercant-la.

Per sorta la xocolata és per a totes les edats!

Marta ha dit...

Si Met, però no sempre arriba malgrat estar sempre cercant-la.
Gràcies

SU ha dit...

Marta,

El teu apunt és sincer i directe, com tu.

Et felicito per ser com ets! I tinc molta sort d'haver compartit, també, moltes lectures amb tu.

Una abraçada,

SU