dimecres, 25 de novembre de 2009

Amb els sentits posats a Istanbul

Hi havia una vegada una terra on abundaven les criatures del Senyor i parlar massa era pecat......
Introducció d'un conte turc .... i un d'armeni



La bastarda d'Istanbul - Elif Shafak

Acabo de llegir aquesta novel·la, una de les lectures recomenades pel guia català del nostre darrer viatge per terres turques.

No deixa indiferent. És una novel·la escrita el 2006 que va sacsejar Turquia i va portar a l'autora a judici per "insultar al poble turc", per les referències que en fa al genocidi armeni del 1915.

L'argument es basa en dues families unides per un secret i separades per dos continents: Amèrica i Europa. La història té lloc entre dos estats americans, Califòrnia i Arizona i la ciutat d'Istanbul. La família de California és d'origen armeni i exiliada en primera generació i l'altra viu a la ciutat d'Istanbul. Dues noies joves d'aquestes famílies, arriben a trobar-se i les dues els uneix motius molt semblants. Intenten fer recerca de la seva identitat a Istanbul. En la família turca de l'antiga Constantinoble no hi han homes, han anat morint i no han superat mai els 41 anys d'edat, i les dones són las que han quedat per guardar els costums i els records a través de les generacions. En un ambient matriarcal marcat per les religions, l'agnosticisme i els secrets, es desenvolupa aquesta història fascinant a la Turquia d'avui amb tantes contradiccions.

Amb una prosa excel·lent, l'autora ens endinsa en la riquesa de la cultura turca, i amb totes les excel·lències de la gastronomia tradicional. Hi ha una particularitat al començar els capítols, en els quals l'autora afegeix sota del número corresponent, noms de fruits secs, aromes d'espècies, pells de cítrics, etc. ingredients gustatius i olfactius que trobarem dins de cada capítol per instruir-nos en els costums dels menjars i tradicions en els moments de reunions familiars.

En els agraïments finals, l'escriptora, d'origen turc que viu entre Istanbul i Tucson on treballa a la Universitat d'Arizona, expressa la seva gratitud a les nombroses famílies armènies i turques que la van allotjar als seus domicilis, van cuinar per ella i van explicar la seva història personal, malgrat la dificultat que suposa rememorar un passat dolorós.

Un llibre per recomenar, potser perquè en aquest moment encara tinc els propis sentits posats a Istanbul.

***

2 comentaris:

kweilan ha dit...

M'encanten aquests llibres recomanats per les persones que viuen als països que visitem. excel.lent ressenya d'un llibre que poso a la llista.

Júlia ha dit...

L'haurem de llegir, doncs. El genocidi armeni encara és un tema poc conegut.