diumenge, 8 de novembre de 2009

L'art d'avantguarda del S.XX - 2

Continuo parlant del tema que encapçala aquest post, seguint amb el taller de coneixement de l'art al qual assisteixo. Vaig perdre'm una classe que es va comentar "l'art de guerres"i que no puc exposar. Però explicaré el que varem treballar el darrer dia.

Varem començar parlant d'en Eugène Delacroix com a pioner i renovador de la pintura, en representar els moviments històrics de l'època. Aquests pintors intenten fixar-se en el món real que els envolta. Es dediquen a contentar la capa social que és la burguesia. La seva influència es va extendre fins als impressionistes.

Després del moviment impressionista que va trencar amb l'art academicista, els pintors van continuar anant a la recerca de noves maneres de representar les seves inquietuds artístiques.
Bevent d'aquest moviment, van anar experimentant a l'aire lliure, les pinzellades, el color, la llum i les figures. Va sorgir: El plaer per passejar per la naturalesa


Tenim en George Seurat, que desafia als impressionistes escursant la pinzellada amb estudis científics de llum i color. El puntillisme. La seva obra són figures hieràtiques i estàtiques. L'interessa conjugar la pintura d'una manera científica. No vol transmetre emocions.



Es va inspirar amb Puvis de Chavannes. "El món no és com es presenta, sino com la persona el perceb".

Va fer una aportació del paisatge amb aquests estudis, amb interconnexió de colors, no d'elements.



Puvis de Chavannes


Claude Monet va experimentar també amb els colors amb valentia. Fa una exposició amb la percepció de colors a diferents hores del dia.

És un entusiasta de l'art japonès i s'inspira també en aquesta pintura.


Pinta arbres a contrallum i jardins amb nenúfars omplint els buïts recreant-los amb colors




Henri Matisse també experimenta la tècnica del puntillisme. Presenta la seva dona en un retrat, recreada amb colors purs i transmet un sentiment. En les darreres obres recrea una estètica més plana. La població de Cotlliure va ser punt de reunió d'aquests pintors que s'anaven influenciant uns amb els altres. Matisse és el pintor del mediterrani amb els colors i formes. Ho veiem en "Finestra oberta al món" i "La dansa", que el seu moviment s'inspira amb la sardana.






Fins i tot va començar amb els collage quan la seva vista anava afluixant-se.


Paul Cézanne aporta solidesa i estructura geomètrica, a més de colors. Intenta aquests paisatges amb el seu llenguatge personal. El consideren el pare de la pintura moderna ja que "es considera modern tot el que trenca amb el passat " i els joves van a Cotlliure per veure'l treballar.





Paul Gauguin també treballarà a Cotlliure. Treballa amb el color donant-li simbolisme. Troba el seu paradís terrenal a Tahití, colònia francesa. Va viure com un bon salvatge a la Polinèsia fart de les normes socials europees. De temperament una mica anarquista, es troba amb moltes malalties venérees i es deixa influir per aquell món salvatge. Pinta tot tipus de fruites tropicals desconegudes en aquell moment i persones semi-despullades. Porta el seu bagatge cultural i el transmet a les pintures. Busca el seu propi paradis per tornar a començar. Aglutina diferents moviments, també el fauvisme.




L'art pur de Gauguin es pot considerar com primitivisme.





Pierre Bonnard, les seves primeres pintures tenen tota la lluminositat dels impressionistes. Va tenir relació amb la seva model i musa tota la vida i la va pintar fins i tot quan tenia 60 anys.Va ser un punt d'inflexió cap a l'art modern.





Fins aquí el taller d'aquesta setmana. Seguirem amb aquestes obres d'art...

***

5 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

MAGNIFIC REPORTATGE. Jo, si em permets Marta em quedo a Paul Cezanne, tenia un no se qué a l'hora de pintar que em sembla a mi que els altres no ho aconseguien.

Marta ha dit...

Gràcies Francesc. Diuen que es considera una obra d'art quan l'artista logra comunicar alguna cosa a la persona que l'està contemplant.Tot és subjectiu. Passa amb la literatura també. Cada persona perceb a l'altre de manera diferent. Tot depèn de la màgia que hi posi l'artista, encara que la tècnica sigui semblant.Una abraçada

kweilan ha dit...

Superinteressant. A mi m'agrada molt el Gauguin i ara estic pensant en un llibre que igual comentaré al meu bloc. Excel.lent apunt!

Marta ha dit...

Kweilan espero el teu post. Jo ja tinc preparat per publicar el tema d'aquesta setmana. Aviat ho faré.

Met ha dit...

"El món no és com es presenta, sino com la persona el perceb". Magníca màxima que esdevé problemàtica quan la persona és egocèntrica, perquè aleshores està ben convençuda que tothom perceb el mateix... :(