dissabte, 28 d’agost de 2010

Gestes esportives

Quan es commemoren fets que van esdevenir-se fa 25 anys, et poses les mans al cap i penses que sembla que sigui "ahir", i que només faci quatre dies que Catalunya va tocar el cel amb la conquesta del cim de l'Everest per part de l'expedició catalana en la qual Oscar Cadiach, Carles Vallès i Antoni Sors, van poder escoltar "Els Segadors" per ràdio, i emocionar-se per la gesta que havíen aconseguit junt amb tres sherpas nepalesos. Avui fa un quart de segle i penses que tu també hi eres en aquells dies i el que va suposar aquella reivindicació nacional a tot el país.

Catalunya va tornar a donar-se a conèixer d'una manera global amb els Jocs Olímpics del 92, va haver-hi també un abans i un després dels Jocs.


Poca cosa més ha esdevingut fins que el Barça ha començat a destacar també a nivell mundial i els nostres senyals identitaris han tornat a fer-se valdre arreu. També ens hem destacat amb la selecció espanyola ja que varem sentir que gràcies als jugadors catalans, "la roja" va aconseguir els seus objectius i que la nostra bandera va ser portada per dos d'aquests jugadors a l'acabar feliçment la competició.


En 60 anys de presència espanyola en el mundial, mai no hi havia hagut sis jugadors catalans en la selecció d'Espanya de bàsquet. No parlem dels germans Gasol que estan fent-se un nom a la NBA i que se sap que provenen de Catalunya.

De Catalunya surten grans homes i dones. Amb l'esport ens distingim, amb la cultura ens coneixen, ens passem la vida fent "país" a tots nivells, estem aconseguint que la resta del món sàpiga que existim. Arribarem a donar un tomb amb una darrera gesta política? Arribarem a veure-ho els que hem viscut aquestes gestes esportives? Tant de bo !

***