Esfèrica amb propietats terapèutiques

Va veure morir al seu pare per sobredosi als 10 anys. Va tenir molta sort al trobar un nou pare que se'l va estimar molt, però que va contraure una malaltia incurable i poc temps va poder compartir amb ell. Va quedar tant aclaparat i amb un estat individual tant difícil de superar amb moments de força agressivitat i altres de desencant, que la seva mare per prescripció facultativa el va portar a viure amb els avis. En plena adolescència va començar a relacionar-se amb grups de nois del carrer no massa recomenables i va cometre alguns actes delictius de poca envergadura, com robar telèfons mòbils i petits furts en comerços. D'una manera individual es va fer amb una pilota, fent passar el temps pels carrers i fent-la ballar entre els seus peus. És d'aquesta manera que li va anar desapareixent la tensió acumulada fins que va haver-hi un moment que va reaccionar, dient-se a ell mateix que havia de superar-se i intentar fer alguna cosa més a la vida que anar errant pels carrers amb la pilota amunt i avall.

Aquesta història va ser explicada per ell mateix, un noi de la ciutat d'Amsterdam, en un programa televisiu, la qual em va impactar força.

Actualment, aquest xicot continua vivint amb els avis, té una bona relació amb la seva família i treballa als serveis socials, dedicant-se als joves i a ensenyar a jugar futbol als noiets del carrer, que com ell havia estat, van desvagats i desorientats pels barris. Entrevistats també, deien a la càmera que els anàva molt bé rebre lliçons de futbol per alliberar tensions.

En la seva activitat social, aquest jove també ajudaba a aquests nois a treure el seus "fantasmes" fent-los escriure "rodolins" com si fossin lletres de música "rap" i així explicar les coses que els preocupava. Ell també en feia, recordant al seu pare.

Penso que d'una manera ben senzilla i anònima, es fan coses per ajudar al altres que hauriem de saber-les i ens haurien de ser mostrades més sovint en els mitjans, el que passa és que això no dóna audiències, perquè la majoria de la nostra societat està més interessada en evadir-se que no en interessar-se del que li pugi estar passant al nostre veí.

***