després esdevingueres planta;
més tard et convertires en animal:
com podries ignorar-ho?
Després et feres home.
Quan hagis trascendit la condició
d'home, sense cap mena de dubte esdevindràs
un àngel.
Ultrapassa fins i tot la condició angèlica:
endinsa't en l'Oceà,
per tal que, de gota, puguis passar a ser mar...
Djalâ Ud-Rîn Rûmîmés tard et convertires en animal:
com podries ignorar-ho?
Després et feres home.
Quan hagis trascendit la condició
d'home, sense cap mena de dubte esdevindràs
un àngel.
Ultrapassa fins i tot la condició angèlica:
endinsa't en l'Oceà,
per tal que, de gota, puguis passar a ser mar...
Vaig poder trobar "Un jardí a Badalpur", segona part de la novel·la "De part de la princesa morta" comentada en aquest mateix blog fa uns cinc mesos, en la qual Kenizé Mourad continua amb la història novelada de la seva nissaga familiar, i que part de la qual va retrobar a l'Índia.
La protagonista, nascuda a París no va trobar al seu pare, El rajà de Badalpur fins que va tenir 20 anys, desprès d'haver remogut arxius i interrogat persones que podien haver estat testimonis del seu naixement, ja que la seva mare Selma, allunyada i fugida del seu espòs, va morir al donar a llum i no la va poder conèixer.
Amb l'angoixa evident de sentir-se desarrelada, després d'haver estat adoptada per diverses famílies, es decideix a anar a la recerca dels seus orígens. La novel·la conté una gran dosi de sentiments contradictoris envers la societat occidental en la qual Zahr va estar educada i la retrobada societat patriarcal tant allunyada del seu París natal. És un relat que es va desenvolupant dins del marc de la societat europea que començava a obrir-se a les idees del maig del 68, fins a la societat tancada del nord de l'Índia, on la nostra protagonista va anar a raure per conèixer la seva família que li havia estat amagada per desig de la seva mare, la qual la va inscriure fins i tot amb el nom canviat.
A través de les seves pàgines, l'autora ens mostra el panorama d'una Índia alliberada però sumida en la lluita fraticida entre hindús i musulmans, a més de la gran discriminació contra la dona i la més absoluta misèria del tercer Món.
Crec que a més de l'interès novel·lístic, el llibre ens aporta moltes dades històriques de la política que es va desenvolupar a aquell país que va ser colònia anglesa des de mitjans del segle XIX fins el 1947.
També és interessant un breu glossari final en el qual el lector troba les paraules en urdú, hindi o àrab que apareixen a la novel·la i que pot anar consultant a mesura que va llegint.
Un llibre per asseure's en un balconet rodejat de floretes i anar-se amarant de brisa estiuenca.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada