He arribat d'hora i em dirigeixo al meu destí, escales amunt i just al capdamunt s'obre la porta i em trobo amb un gran espai. La piscina davant meu i més dones. Pregunto i em diuen que el monitor arribarà a l'hora en punt. Em dutxo, espero tontejant sense ficar-me a l'aigua. Vull coneixer-lo i que em conegui. Les altres entren a l'aigua i desde allà em diu la companya veterana d'abans: "el monitor entra con la música." Al cap d'uns instants comença a sonar la música i com un actor davant del seu públic, baixant per una escala, entra el típic xicot primet i simpàtic. Em presento i parlem. Em fa recomenacions i seguidament, a l'aigua!. Amb el meu metre i mig d'alçada no puc bellugar-me gaire del meu lloc inicial. La coreografia comença i no sé perquè em ve al cap la Gemma Mengual, res a veure amb les sirenes presents, evidentment. Veig que la presència masculina es basa en dos persones, vaja! com sempre, i això que l'activitat és força distreta!
Davant per davant tenim les sales de sauna. Allà si que veig presències masculines, a través dels vidres, a la zona de la sauna seca, un senyor llegint el diari ben assegut i entomant la calor! De l'altre zona de sauna humida, surt un senyor amb panxa cervesera tip ja d'escalfor.
Després d'uns tres quarts d'hora de bellugada, surto uns segons abans d'acabar la classe. És el meu primer dia i no puc abusar-ne. Torno a la sala dels armariets aixoplugada en la meva tovallola, i després d'una satisfactòria dutxa calenteta, i ben refeta, em poso la roba de carrer. Davant meu, desfilada de noies joves sense cap roba. Quins cossos! Quina sort! Les veteranes contentes i també bellugant-se amunt i avall amb força lleugeresa.
Torno a desfer l'itinerari, màquines amb dones caminant per les cintes, més dones, ara no salten i estan estirades relaxant-se a mitja llum. Arribo a la sortida, llenço la tovallola mullada i asseguda a la saleta d'estar, descanso uns minuts tot observant les noticies del 3/24 en les que ens ensenyen els desordres de Tunísia i penso, que bé que estem aquí! malgrat tot el que ens envolta, encara sóm uns privilegiats!
Agraeixo al meu facultatiu aquest consell.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada