diumenge, 30 de gener de 2011

Víctor o Victòria?

Llegeixo avui aquesta notícia. Parla de que estem vivint un temps d'androginia i confusió, i amb frase interrogativa si és que podria ser l'últim divertiment de la nostra societat per captar l'atenció o un intent de sortir dels cànons de bellesa convencional. Potser en el món de la moda és una avanguarda i que serà un boom efímer, però no crec que hàgim descobert la xocolata del lloro.

No és només els nostres temps que hi ha confusió de sexes. Els grecs i romans ja van descobrir aquesta ambigüetat i no tenien tants problemes, es depilaven, es perfumaven i aquests fets eren vistos per aquella societat com un fet cotidià. Les màscares teatrals cobrien també les cares per a que no fossin diferenciats homes i dones.

També les comèdies shakesperianes en el segles XVI i XVII, les havien de representar homes vestits de dones, ja que a aquestes no els hi era permesa la seva presència en els escenaris.

Recordo també una divertida comèdia musical Víctor o Victòria, de Blake Edwards de l'any 1982 que va tenir set nominacions als Oscars, en la que la protagonista havia de fer-se passar per home per aconseguir feina, la qual li va permetre èxits immediats en la seva carrera musical. No diguem també la gran pel·licula esdevinguda ja un clàssic i també força nominada, amb el títol català de "Ningú és Perfecte" dirigida per Billy Wilder, estrenada el 1959, en la qual el travestisme era la base argumental.

Sota el meu punt de vista, la normalitat seria que aquests fets no fossin "notícia". Ni que existíssin hotels només per a gais o lesbianes. Que no existissin festes "d'orgull gai". Ni que hagi d'haver revistes per dones i altres per a homes. O com una vegada en plena dictadura em van venir a oferir una "Enciclopedia para mujeres". El pobre venedor sense cap culpa, va haver de sentir la meva retòrica envers aquell títol, i va haver de marxar amb "la cua entre cames".

***