dimecres, 2 de febrer de 2011

Faraons

Keops, fill de Janum, el diví, el temible, va seure al seu tron daurat, situat al balcó de l'alcova que dominava els jardins exuberants del seu palau, el paradís etern de Memfis, amb les columnes blanques, rodejat d'un grup de parents pròxims, entre els quals hi havia els seus fills. La vora daurada de la seva túnica de seda lluïa sota els rajos d'un sol que declinava. Reposava tranquil i serè, recolzant l'esquena en un  coixí de plomes d'estruç i el colze en un coixí brodat en seda. La seva grandesa es posava de manifest en el seu front altiu, en la seva mirada excelsa i el seu nas ben format; i la seva força extraordinària s'endevinava en el seu pit ampla i en els seus braços musculosos. Tota la seva persona inspirava la reverència deguda aun home de quaranta anys, envoltat de l'halo de glòria dels faraons..........

...Senyor, hi ha dues classes de traballadors: els presoners i els nadius. Els primers no saben el que fan, van i vénen incansablement, com un  bou que roda al voltant de la sènia, i si no fóra per la duresa de les vares i per la vigilància a que els sotmet l'exèrcit, no em podríem treure res de profit. Tocant al segon grup, el dels egipcis, la majoria són de l'Alt Egipte, gent honrada i orgullosa, homes justos i creients. Suporten admirablement els pitjors turments i mostren una paciència enorme davant l'adversitat.....

...La cara del faraó posava de manifest la seva satisfacció. Es va aixecar del tron, ....i va caminar lentament cap a la balconada. En arribar al costat que mirava al sud, va deixar que la seva mirada es perdes en la llunyania, en direcció a aquell turó immortal al cim del qual es movien les llargues corrues de treballadors. En va observar l'aspecte.... quina noblesa, quina glòria! Era necessari que milions d'ànimes nobles sofriren per la seva glòria? Era necessari que l'únic objectiu d'quell noble poble fóra la felicitat del faraó?....

...Qui ha de donar la seva vida per qui: el poble pel faraó o el faraó pel seu poble?

 Tots callaren desconcertats, llevat del general Arbó, que va fer el cor fort i va dir, amb la seva veu potent:

-Tots nosaltres: poble, generals, sacerdots, donaríem les nostres vides pel faraó! 

Del relat: La maledicció de Ra
Naguib Mahfuz

***

El faraó Keops de la quarta dinastia, va reinar 23 anys i el faraó Hosni Mubarak del segle XXI de la nostra era, ja fa tres décades que s'aferra al vaixell que està fent aigües.

El poble no el vol, però el poder és una droga difícil d'abandonar. També haurem d'acabar amb la pregunta: Quí ha de donar la seva vida per quí?...  Però la resposta serà afortunadament una altra, malgrat que alguns ja han deixat la vida per aconseguir la llibertat d'aquest poble.  


***

***