Tot esperant l'euro català

Una companya blogaire força activa a nivell personal i social, em va enviar aquesta fotografia per mitjà del mail. Gràcies Maripepa. Avui m'ha servit per inspirar la meva introducció a l'apunt que enceto que res te a veure amb els esdeveniments polítics que estem vivint,  aquest allau de cròniques que ens plouen per tot arreu i que només obrir l'ordinador ja m'arriben des dels Diaris digitals, piulades i enllaços a comentaris de tota mena, i que sincerament m'estan superant.

Per desintoxicar-me i continuar la vida del dia a dia, m'he tornat a apuntar aquesta tardor a fer un altre taller d'art.  M'agrada l'art i procuro anar ampliant coneixements amb la Mireia, la tallerista que vaig conèixer fa un parell d'anys i que ens ha anat il·lusionant amb la seva capacitat de transmetre el seu saber.

Aquest trimestre el curset l'anomena "Història de Catalunya a través de l'art". La Mireia és llicenciada en Art i té una forta empatia amb les seves alumnes, dic seves perquè alumnes de sexe masculí n'hi han ben pocs. Aquesta vegada en tenim un i vam quedar força astorades al veure'l entrar a classe. On s'amaguen els homes en les activitats culturals?

Les classes són força distretes. Varem començar per l'art rupestre en general i de com encara avui dia es troben en el món tribus que viuen en el paleolític superior. Antropòlegs i historiadors determinen el que és rellevant en l'època que contemplen i es pregunten sobre aquest desajust abismal del món actual.

A través dels sediments els arqueòlegs han trobat també pedres que han estat treballades per la mà de l'home i tots coneixem les pintures trobades arreu dins dels hàbitats que "l'homo sapiens" va anar deixant com empremtes de la seva capacitat d'interactuar amb la natura.

Vam parlar que en tota obra d'art ha d'haver-hi primer una tècnica, després un propòsit i finalment comunicació.

Varem analitzar aquelles primeres pintures rupestres de com havíen estat fetes, amb quin propòsit i què volien comunicar aquells homes.

Així va començar un art que es troba també en molts indrets de la geografia del nostre país. El negatiu d'una mà trobada en una roca, bufant material orgànic és una mostra de com l'home del paleolític volia deixar la seva empremta per la història que començava en aquell moment.

Seguirem el proper dia amb aquest apassionant món amb el qual gaudeixo, i una vegada més aniré publicant apunts com altres vegades des de que vaig començar a fer tallers d'art. Així també deixaré la meva empremta en el blog. Qui sap si algún dia els nostres blogs seran recuperats per la memòria històrica! És una quimera?

***