dijous, 18 d’octubre del 2012

Jugant amb la ve baixa

La vida és lluita constant.
El nostre poble és voluble i valent alhora.
Volem deixar la nostra vinculació amb Sepharad i ens agradaria vanagloriar-nos de la nostra pertinència a un continent europeu com un estat més i per això ho vindiquem seriosament.  
Estem cansats de vagues generals i fem valoracions constants de la nostra situació. La crisi ens ha portat a temps de vaques magres i ja no és vàlid el nostre sistema econòmic. 
Necessitem una vàlvula d'escapament i hem de tenir suficient valor per afrontar-ho. No entenem això del rescat virtual. Les vaques sagrades ho proposen però les paraules se les endurà el vent i les vetaran. Aquesta jugada no val. 
El vaixell s'enfonsa i ens hem de fer valer en un altre lloc. Tenim valors que els hem de fer valdre d'una vegada i per totes. 
Encara tenim sang a les venes i no ens hem de deixar vexar. Ens ve de lluny aquesta lluita. Ens proclamarem vencedors sense vessar sang? Això és el que volem. I ho volem veure aviat com a veterans de la vida.

***


4 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Victòria!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Visions versemblants?. Veurem.

Marta ha dit...

Helena, hem fet nostres una vegada més els "Visques".

Xiruquero, hem de veure-hi clar i no ser versàtils.

Joan Antoni ha dit...

És probable que això passi, però en aquests moments no és gens provable