Expressions nostrades

Fer la gara-gara. Aquesta expressió, actualment diria que està una mica en desús. A mi m'agrada, la trobo divertida. El diccionari ho defineix així:

[f Mot emprat en l'expressió fer la gara-gara loc verb Tractar de plaure, d'atreure's l'afecte, la benvolença, etc., d'algú amb afalacs, llagots, etc. No ho deia pas de cor, sinó només per fer-me la gara-gara].

Vaig recordar-la el dia que el ministre Sr. Luís de Guindos va visitar la nostra contrada per clausurar la XVII Trobada d'Economia de S'Agaró i va ser rebut per la ex-diputada del "23F", Sra. Anna Balletbó i l'ex-ministre Sr. Piqué. Em van sorprendre les mostres de exagerada benvinguda de la inefable ex-diputada envers a un senyor que no es distingueix precisament per la seva empatia. De lluny es veu que li feia la gara-gara,  degut al seu estatus dins la política. Sempre he tingut aversió a la gent que no fa les coses amb el cor, i no m'explico com no se n'adonen que se'ls veu massa el llautó (una altra expressió molt nostra):

[veure's el llautó (a algú o alguna cosa) fig Revelar-se allò que realment hi ha sota l'aparença enganyosa d'algú o d'alguna cosa].

M'agraden els mots que diferencien una llengua d'una altra i que s'utilitzen d'una manera especial per definir situacions determinades i concretes. Lamento que es vagin deixant d'utilitzar i més quan familiarment sempre les has sentides d'una forma natural.

Recordo un professor de català que vaig tenir, quan encara el català l'havíem d'aprendre en situacions anòmales, i en llocs semi-clandestins, que sempre ens deia, comparant el nostre idioma amb el castellà,  que intentéssim emprar les paraules que fóssin més diferents a la llengüa veïna, malgrat que les normes ens indiquéssin que es podien utilitzar de forma indistinta en l'un i en l'altre, així l'enriquiment és més valuós.

Són consells que m'agrada tenir en compte. Això fa que poguem anar mantenint una llengua ben viva i anar coneixent els sinònims que també corren el perill d'anar desapareixent.

***