[f Mot emprat en l'expressió fer la gara-gara loc verb Tractar de plaure, d'atreure's l'afecte, la benvolença, etc., d'algú amb afalacs, llagots, etc. No ho deia pas de cor, sinó només per fer-me la gara-gara]. | ||
[veure's el llautó (a algú o alguna cosa) fig Revelar-se allò que realment hi ha sota l'aparença enganyosa d'algú o d'alguna cosa].
M'agraden els mots que diferencien una llengua d'una altra i que s'utilitzen d'una manera especial per definir situacions determinades i concretes. Lamento que es vagin deixant d'utilitzar i més quan familiarment sempre les has sentides d'una forma natural.
Recordo un professor de català que vaig tenir, quan encara el català l'havíem d'aprendre en situacions anòmales, i en llocs semi-clandestins, que sempre ens deia, comparant el nostre idioma amb el castellà, que intentéssim emprar les paraules que fóssin més diferents a la llengüa veïna, malgrat que les normes ens indiquéssin que es podien utilitzar de forma indistinta en l'un i en l'altre, així l'enriquiment és més valuós.
Són consells que m'agrada tenir en compte. Això fa que poguem anar mantenint una llengua ben viva i anar coneixent els sinònims que també corren el perill d'anar desapareixent.
***
4 comentaris:
Si et dic que m'agrada aquesta entrada, no és per fer-te la gara-gara, que s'em veuria el llautó!
Molt ingeniós Pere. Gràcies.
El teu professor de català no va ser pas en Larreula?
Maripepa, el professor del qual en parlo, és de quan jo tenia uns 20 anys i donava classes a l'Orfeo Gracienc. Es deia Alberich. (ha plogut molt des de llavors) Mai més n'he sabut d'ell.
Publica un comentari a l'entrada