Aquesta festa d'antiga tradició judeocristiana, enguany ens ha justificat la dita d'una manera precisa. La festivitat de la Candelera va ser molt popular anys enrera, la qual recorda el relat evangèlic de la Presentació de Jesús al Temple, seguint els ritus de la tradició jueva, que havíen de complir els pares als vuit dies de naixement del primogènit.
També és dia d'atenció i veneració de les personas d'edat avançada, com a custòdia dels valors familiars, recordant els dos vellets del mateix relat evangèlic Simeó i Anna, que veient l'Infant el preconitzen "com a llum de les nacions" (Lluc 2, 12-26).
És un pel·lícula d'un dramatisme real i d'una situació que a qualsevol persona li pot arribar a la tardor de la seva vida. Només una estimació profunda envers l'altre, pot ajudar a anar superant els entrebancs d'una dedicació plena tant a nivell físic com espiritual. Són situacions imprevisibles en les quals el sofriment va incidint en l'estat mental de quí vol respectar el testament vital de l'altre, i que pot arribar a una incomprensió familiar per les decisions adoptades, les quals suposen força dificultats per complir amb els desitjos de la persona amb la qual s'ha mantingut un projecte de vida, i el qual està arribant al seu zenit.
El tema que ens presenta en aquesta cinta Michael Haneke, és el debat d'una societat com la nostra, per l'allargarment de l'esperança de vida que s'uneix al deteriorament de la seva qualitat i dignitat.
És un film emotiu, dur, d'una qualitat interpretativa extraordinària, digne dels premis obtinguts.
***
Almenys, que pugui ser glaç d'un llarg hivern
i esperar fondre'm sota un sol etern
Joana Raspall (1982)
1 comentari:
Els hi passaré als meus pares i depén del que em diguin la miraré jo o no :P
Publica un comentari a l'entrada