Ahir el Dia Internacional de la Dona Treballadora va tornar a encapçalar un d'aquests dies "de". Quan sembla haver aconseguit fites importants, ens tornem a trobar reinvidicant algunes posicions que tornen a recular. Les dones tornen a sortir al carrer manifestant-se, reivindicant els seus drets laborals i personals i fent palès de que encara estàn en aquest món.
De totes maneres hi han les dones silencioses que són les que voldria retre homenatge.
Són les dones que per motius familars, no han tingut oportunitats per adquirir uns coneixements que haguéssin omplert la seva vida. Les dones que han hagut o han de cuidar malalts amb una gran dosi de resignació. Les dones que suporten parelles indolents o maltractadores. Les dones que pateixen en silenci els entorns familiars i les actituds d'uns fills poc receptius i agressius. Les dones amb baixa autoestima que no saben o no tenen valor per afrontar situacions que les superen. I així aniria enumerant una i altra vegada, aquestes dones anònimes de la nostra societat que no sempre són vistes amb ulls reinvidicatius.
Aquest és el meu particular homenatge a aquest Dia Internacional de la Dona Treballadora.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada